No calen verificadors expulsats de Facebook per saber que el discurs del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol sobre l'“afectuosa” Aràbia Saudita requereix un context polític urgent. L'algoritme personal de Rafael Louzán, condemnat per corrupció i amenaçat d'inhabilitació pel Consell Superior d'Esports, prioritza els milions i les oportunitats de negoci que ofereix a Occident un país en el qual estàndards democràtics requereixen la intervenció del VAR.
El contracte entre la federació i l'Aràbia Saudita per acollir la Supercopa ascendeix a 40 milions a l'any, dels quals la federació es queda la meitat, i a això es va aferrar en el seu moment Luis Rubiales i ara Louzán. El Reial Madrid i el FC Barcelona van pactar un fix de sis milions per participació -la resta de clubs cotitzen per sota-, als quals se suma el premi del guanyador. Dos milions per guanyar el Reial Madrid 2-5 és una ganga si, a més, la victòria suposa l'empenta reputacional de la marca davant una audiència potencial de 50 milions d'espectadors -1,2 milions van veure el partit a Espanya- per televisió.
Raphinha, amb ulleres de sol, estreny la mà al seu compatriota brasiler Vinícius Júnior després d'imposar-se el Barça al Reial Madrid
Al camp, com a les xarxes, es lliuraven diverses batalles. L'esportiva i la de les marques. Un Reial Madrid-Barça és un Adidas-Nike, un duel que té impacte en la valoració dels patrocinis i el rendiment d'inversions milionàries. Si Nike aprofita amb nous productes la victòria dels blaugrana per reforçar la connexió emocional amb la marca i l'excel·lència de la Masia, Adidas ha vist truncat el seu relat d'èxit blanc. L'engagement merengue es ressentirà uns quants dies...
Google Trends registra les recerques del Barça per milions, les visualitzacions de vídeos del club a TikTok assoleixen els 14 milions cada clip -i n'hi ha desenes-. A més, hi ha els missatges inesperats: repeteix la botifarra de Joan Laporta després d'aconseguir la inscripció provisional de Dani Olmo i Pau Víctor, i triomfa el “pernil oficial” de la selecció Enrique Tomás. Les tanques publicitàries de l'estadi Al-Jawhara amb el rètol “Buy jamón online” i el llom embotit Miguel España és la brillant transgressió del règim que aporta la Supercopa i que aplaudeixen els espectadors digitals.
Es guanya en el camp i es conquereix el mercat. Els balls de Lamine Yamal i Raphinha són un reclam de joventut i excel·lència en l'elit que, des de l'autenticitat, s'imposen a les xarxes a les ja habituals falòrnies i intrusismes.
Mentre el Barça escalfava a Yeda, l'Aemed es llançava a una croada contra Jorge Rey, un influencer del temps que fa prediccions pel mètode de les cabañuelas, un sistema sense base científica que consisteix a observar els primers dotze dies de l'any i determinar que, segons el clima de cada dia, així serà el clima del mes corresponent. Encara que per a falòrnia, la de Mel Gibson deixant anar al podcast de Joe Rogan, un dels més escoltats dels Estats Units, que tres amics “es van curar” de càncer gràcies a medicaments antiparasitaris o un simple lleixiu. I un pernil...
Llegeix també
