Hitler, el comunista

La conversa a X de Musk amb Alice Weidel va permetre observar unes quantes perles noves del collaret que s’està enfilant. La més destacable va ser l’afirmació de la líder d’Alternativa per Alemanya (AfD) que “l’èxit més gran després d’aquella època terrible [la del nazisme] va ser que Hitler fos etiquetat com un conservador, quan en realitat era un socialista, un comunista”. La descripció de Hitler com a comunista ha sorprès. Però no és cap novetat. El 2010, la revista neoconservadora nord-americana Commentary ja va titular “Hitler the Communist” una ressenya de Hitler’s First War, en què l’historiador Thomas Weber insistia en les afinitats del jove Hitler amb el socialisme revolucionari, i reblava un clau que Rainer Zitelmann havia començat a clavar als vuitanta. Zitelmann és un personatge inevitable si es vol entendre l’evolució del revisionisme històric amb què s’ha volgut legitimar la incorporació a la política alemanya de la nova dreta nacionalista. A diferència d’Ernst Nolte, que intentava blanquejar el nazisme com una reacció anticomunista, fa 40 anys que promou una interpretació que el presenta com un règim revolucionari socialista parent del comunisme concordable amb la de Hayek a Camí de servitud (1944), que feia de la planificació i l’intervencionisme econòmics l’arrel comuna dels règims totalitaris. No és estrany, per tant, que, just després de la conversa de Musk amb la candidata de l’AfD, Zitelmann fes una publicació a X amb l’etiqueta #MuskWeidel en què enllaçava la pàgina d’Amazon que ven l’edició anglesa del seu llibre Hitler’s National Socialism com una obra que mostra que les idees anticapitalistes van tenir en el nazisme “un paper molt més important del que s’havia suposat” i que, “amb el temps, Hitler es va convertir en un admirador de l’economia planificada soviètica de Stalin”. No és una obra recent. La primera edició alemanya és del 1987. Però la campanya de promoció que ha acompanyat l’anglesa del 2022 li ha donat una nova vida. S’ha traduït al rus i al txec, i fa un parell de mesos una ressenya apareguda a la revista judeoalemanya Jüdische Rundschau i al web del laboratori d’idees de la nova “nova dreta” llibertària britànica Institute of Economic Affairs (IEA) anunciava que les traduccions al castellà, el polonès, el portuguès i l’italià estaven a punt d’arribar. Zitelmann, que ara es presenta com un admirador de Musk i Milei, havia escrit dies abans que ell mateix votaria l’AfD si no estigués infiltrada per anticapitalistes i fos un partit com el que el magnat de Space X descrivia a l’article de Die Welt en què argumentava que era l’únic bri d’esperança que quedava a Alemanya. En la conversa amb Musk, Weidel no es va estar de remarcar que, a diferència de Hitler, l’AfD era un partit conservador i llibertari. El nacional-llibertarisme que bufa d’Occident afecta decisivament la meteorologia variable de la dreta i l’extrema dreta europees.

El revisionisme ja no blanqueja el nazisme com a anticomunisme, sinó que l’embruta identificant-los