Si van mal dades, el calamar és d’upa, i a la romana ja ni els explico. És el que passa amb els cefalòpodes, uns capgrossos que pensen amb els peus i tendeixen a fer el baliga-balaga perquè abans es deixen cruspir com a entrepà en un bar de Madrid que a les llars de la gent treballadora, com és el meu cas.
I parlant de casos: cada cert temps em puja l’autoestima i tinc el valor –potser l’ocurrència– de cuinar a casa uns calamars a la romana –de cap manera a l’andalusa–, per allò dels records dominicals d’infantesa.
D’entre les ocurrències per estovar el calamar vaig triar per lúdica la de banyar-lo en cervesa
Lluny de donar-me la raó, el calamar és cabut de mena, i comença el xoc de trens. Li dones afecte i el molt cefalòpode es torna estireganyós com una nòvia d’Albacete si no ets detallista. La veritat és que dissabte vaig anar a la peixateria i em vaig emportar l’últim calamar fresc a la venda, gros com un Pablo Romero i lleig com un pecat.
El primer error va ser meu, i si cal fer autocrítica, se’n fa. En lloc d’atenir-me als receptaris canònics del franquisme –l’edat d’or dels calamars a la romana–, vaig tenir l’ocurrència de consultar a internet...
Me’n ric, jo, de Cafarnaüm!
D’entre totes les originalitats per estovar el calamar vaig triar per lúdica i festiva la de banyar-lo en cervesa i després en llet, si bé, amb les presses, vaig escurçar a la meitat el temps prescrit al web triat, de nom una cosa així com Comidillas para cenutrios. D’altra banda, un bol de farina, rovell d’ou i aigua miraculosa (Vichy). Ah! I un raig de whisky de Taiwan a falta de brandi Veterano.
Al soci del Barça i al cefalòpode no se’ls pot enganyar. Tot just tirar-lo a l’oli a punt de fumejar ja vaig veure que la cita a cegues faria figa: ni l’arrebossat tenia alegria ni el calamar era tou, encara que en un gest torero –i amb la cuina feta un camp de batalla– me’l vaig menjar amb noblesa aragonesa. Vaja, perquè sí...
Lee también
I vostè, Manolete, si no en sap, perquè s’hi fica? Els divorciats ens hem de reinventar, i ara toca potenciar l’oferta gastronòmica amb finalitats ulteriors. Hi ha res que doni més confiança que un espanyol quan et convida a casa per compartir uns calamars a la romana?
