Sumar es posa les piles

Yolanda Díaz s’ha posat les piles, davant la irrellevància de la seva formació d’acord amb les enquestes. L’última, la del CIS, que els dona el 6,5% dels vots, la meitat pràcticament que a Vox (12,4%). Així que ha reunit a Madrid els cinc ministres del grup i els alts càrrecs de la seva formació per escenificar la unitat de Sumar, malgrat les seves tensions internes, i reivindicar la reducció de jornada laboral com la gran proposta del seu ministeri. El lema de la trobada ha estat “Treballar menys, viure millor”.

Josep Pla, davant una iniciativa així, hauria dit el que va pronunciar quan va visitar Nova York: “I això qui ho paga?”. Treballar menys i viure millor hauria resultat un oxímoron fa vint anys. Però ara tot sembla possible, convençuts que la tecnologia ens allibera de moltes càrregues.
Díaz no aclareix qui pagarà la festa, però és evident que seran l’Estat, els empresaris, però també les classes mitjanes amb els seus impostos. Reduir la jornada laboral suposarà un problema descomunal, per exemple, al món de la sanitat, ja que caldrà contractar més personal en uns hospitals que estan absolutament desbordats. La vicepresidenta, més enllà de tenir idees, hauria d’aportar dades sobre el cost de la mesura. El lema “Treballar menys, viure millor” sembla un eslògan d’una companyia de creuers.

“Treballar menys, viure millor” sembla l’eslògan d’una companyia de creuers

El líder d’IU, Antonio Maíllo, es va posar encara més formidable en la trobada i va deixar anar que estem “davant una iniciativa que canvia l’estat d’ànim del nostre país en un context reaccionari”. Segur? Tenen clares les conseqüències de la mesura? Per cert, els regalaran un pernil als tres milions i mig d’autònoms per compensar-los que ells no estan en disposició de retallar la seva jornada laboral? Els autònoms són els grans oblidats i, quan escolten les pujades del salari mínim o les reduccions de jornada, es miren entre ells amb cara de perplexitat i de ràbia.

En aquest país algú hauria de parlar de la cultura de l’esforç o de la baixa productivitat (ho diu l’OCDE), abans de fer eslògans a favor de treballar menys per ser més feliços. Ho va escriure ni més ni menys que Shakespeare: “Si tot l’any fos festa, divertir-se seria més avorrit que treballar”.