A la guerra contra els Estats Units!

Avui parlarem de hot dogs. Sí, demà és la segona inaugu­ració presidencial de Donald Trump, però tant me fa. Parlarem de frankfurts o allò que al Brasil en diuen (descobriment que em va enamorar d’aquell país) cachorros- quentes.  Tant me fa perquè aquesta és la meva columna i tinc gairebé tant dret a escriure el que em dona la gana com qualsevol usuari­ de Facebook, Instagram o Twitter. ( Una mica menys, lamentablement, perquè en un diari ens hem d’atenir a la llei i, en la mesura possible, a la veritat.)

El hot dog és un bon tema per a una columna perquè tots n’hem menjat. Pot ser que la gent deixi de llegir-me així que veuen que torno a escriure sobre Putin o Trump, però el hot dog és universal. Ens uneix i ens interessa a tots.

Dit això, la meva solemne intenció avui és iniciar una campanya perquè no tornem a menjar cap més hot dog en la vida. Demano un boicot total; almenys aquí, a Europa. I perquè real­ment funcioni només hi ha una solució. Cal pressionar els governs perquè declarin il·legal el consum de hot dogs.

Prenc com a exemple i inspiració Corea del Nord. Potser no us n’heu assabentat, però la notícia més interessant des de principi del 2025 ha estat la decisió de l’estimat líder Kim Jong-un de prohibir per llei el consum de hot dogs al seu país. Si la policia enxampa algú cruspint-se’n un, o és denunciat per un veí patriòtic, serà condemnat a molts anys de treballs forçats en un camp de concentració.

No. No rigueu. Bé, una mica sí, si voleu. Confesso que això em recorda la pel·lícula Bananas de Woody Allen, comèdia sobre una revolució en una illa llatinoamericana on el cap rebel pren el poder i el primer que fa és anunciar que la nova llengua oficial del país serà el suec.

Però jo vaig de debò, i pel mateix motiu que Kim. Ha prohibit el consum de hot dogs al regne ermità per assenyalar el seu rebuig de la cultura dels Estats Units. Europa­ ha de fer el mateix.

Per què? Obvi. Des que, en el seu infinit bon gust i saviesa, els votants dels Estats Units van elegir ja sabeu qui com a pre­sident, no parem de sentir polítics i experts europeus diversos dient que ha arribat l’hora de fer-nos grandets i reduir la nostra dependència del monstre nord-americà.

Es refereixen a coses com el comerç, la defensa militar i les bombes atòmiques, però jo proposo d’anar més lluny. Proposo de trencar els lligams culturals que ens uneixen als Estats Units. Seria, al capdavall, la manera més eficaç de restar-li forces a l’imperialisme ianqui, ja que el seu poder impacta menys en la resta del món a través dels seus portaavions que del seu soft power : infiltrant-se en les ments i els hàbits de la major part de la hu­manitat.

El boicot als hot dogs només serà el començament. Tinc una llarga llista de coses­ que caldria il·legalitzar provinents de l’ American way of life, coses que, per cert, contribueixen poc al dret que celebra la Constitució dels Estats Units al pursuit of happiness, la recerca de la felicitat. Pensar que l’ American way of life representa el zenit de la vida humana, una cosa digna d’imitar, és un dels grans errors de la història del món.

Com que la llista és llarga, i no em sobra espai, aquí us passo unes idees preli­minars. Sentiu-vos lliures de proposar-ne més.

Després dels hot dogs prohibim les hamburgueses de McDonald’s, que a partir de demà –no és broma– seran la menja preferida de la Casa Blanca. En una vena semblant, prohibim el quètxup, el condiment amb què la vaca taronja sol consumir els filets de carn, sempre exigint que es cuinin molt fets. (Convertir una bona carn en una sola de sabata hauria de comportar la pena de mort, dic jo.)

Diria que McDonald’s en la seva tota­litat, fora. També Kentucky Fried Chicken i Taco Bell. Sobrevivim molts més anys a Europa que als Estats Units grà­cies, en bona part, al fet que mengem millor. Am­pliem el marge de longevitat deixant de menjar porqueries fregides amb carn d’origen incert. Ah, i els Doritos: a la foguera.

Lee también

Objectiu: la conquesta del món

John Carlin

Què més? Les xarxes socials, per descomptat, invent de nens irresponsables dels Estats Units que ha accelerat la ja gens menyspreable im­becil·litat de l’espècie, ha accentuat la polarització política i ha perjudicat la salut mental de milions de persones. No ens con­formem amb mesures per red­uir-ne l’impacte. Cal exiliar-les de la nostra civilització.

Música: posem fi al rap, marxa enrere a les cavernes, una aberració acústica al continent que va produir Bach, Beethoven, Mozart, Chopin, Rakhmàninov i les Spice Girls. Taylor Swift fora, també! Escolto les seves cançons –de debò que ho intento– i no en trobo cap que tingui ni el més remot valor melòdic. A sobre, la lletra aconsegueix ser alhora pretensiosa i banal. No dubto que la seva obra ofereixi bona part de l’explicació de per què s’ha vist els últims anys un augment notable de casos de depressió, fins i tot de suïcidi, entre noies joves.

Pel·lícules: prohibim totes les de superherois, les de la franquícia Fast and Furious i qualsevol en què surti Kevin Costner. Barbie : clausurem amb efecte immediat qualsevol plataforma que l’ofereixi en streaming.

Podria continuar, però deixem-ho aquí ara per ara. Entenc, per descomptat, que hi hauria represàlies dels Estats Units. Podrien deixar de consumir productes europeus com el whisky escocès, la pizza o el xoriço. O d’escoltar Dua Lipa o els Rolling Stones. O de mirar pel·lícules de Fellini, James Bond o Javier Bardem. Però ells s’ho perdrien. Nosaltres, els europeus, enriquim la cultura dels Estats Units. Ells contaminen la nostra.

Esclar, la guerra cultural contra els Estats Units podria conduir-los a la invasió de Dinamarca. O a sortir de l’OTAN i deixar-nos a la mercè de les hordes russes. Però valdria la pena. Per honor, dic, per la defensa de valors basats en segles de sa­viesa, infinitament superiors als d’aquell país tan adolescent, ignorant i badoc. Val més morir dret que viure de genolls.

Pel que fa a Corea del Nord, un altre aplaudiment per la iniciativa dels hot dogs. Però aviam, Kim, aviam, que ja toca. Aviam si prohibeixes d’una vegada l’antiga­ tradició de menjar gossos de veritat­.