“No ens enfonsem al pou de la desesperació, els dic avui, amics meus. Encara que enfrontem les dificultats de l’avui i de l’endemà, encara tinc un somni”, va dir, des d’aquesta mateixa escalinata, Martin Luther King jr. Fa sis dècades. Per a la Madison, una jove afroamericana de Michigan, l’endemà es presenta com un insistent malson: “El primer mandat de Donald Trump va institucionalitzar la xenofòbia. Em temo que empitjorarà els pròxims quatre anys, però no em quedaré de braços plegats: ha arribat l’hora de resistir”.
Malgrat el fred i la neu, desenes de milers de persones van marxar ahir a Washington cap al memorial a Abraham Lincoln en protesta contra el racisme, el masclisme i el classisme que segons ells representen Trump i el seu moviment reaccionari. Contra l’home que en campanya va anomenar repetidament “animals” els 15 milions d’immigrants indocumentats que vol deportar; el que es va autoproclamar el “protector” de les dones contra el progressisme que, segons afirma, les porta a avortar; contra la victòria de l’1% més ric en la primera potència mundial.
Les polítiques del republicà han guanyat més suport des de les eleccions, segons les enquestes
“Soc aquí per lluitar pel meu dret i el de totes les dones a decidir sobre el nostres propis cossos”, assenyala la Casey, una dona de 61 anys amb un barret rosa, el pussyhat , un nom que és una referència a les ignominioses declaracions de Trump el 2005, quan va dir que, “si ets ric o famós, les dones es deixen agafar el cony”. La primera vegada que es va fer servir aquesta gorra com a símbol va ser el 21 de gener del 2017, l’endemà de la primera investidura del magnat, en una multitudinària manifestació convocada per la mateixa organització, Women’s March.
Aquesta vegada, la protesta no només pertany a les dones, sinó també al “poble”. People’s March ha unit desenes d’organitzacions feministes, antiracistes, pels drets civils i la justícia social en més d’un centenar de marxes a les principals ciutats del país. Volen crear un moviment que planti cara al govern “autoritari” i “oligàrquic” que pretén crear el president electe als Estats Units.
“Abans de fer res per la democràcia, hem de lluitar contra la nostra pròpia desesperació”, clama una de les primeres oradores de l’acte, Rachel O’Leary Carmona, directora executiva de Women’s March, rememorant les paraules de Luther King jr. A la Marxa per la Llibertat i el Treball del 1963, un moment definitori en el moviment pels drets civils, que va portar a la prohibició de la segregació racial un any després.
Però, malgrat els crits de guerra i els cartells que criden a “combatre el feixisme amb esperança” i “alçar la veu”, el sentiment majoritari és de tristesa en aquesta ciutat, on nou de cada deu voten demòcrata. “L’odi no farà que Amèrica sigui gran”, es llegeix en un altre cartell, que referencia l’eslògan que ha portat per segona vegada Trump a la Casa Blanca.
Al seu costat, un grup de simpatitzants del republicà, amb la seva icònica gorra vermella MAGA ( Make America great again ), alcen un altre cartell en què es llegeix que “l’avortament és un crim”, es fan selfiesi es riuen dels manifestants. Han arribat de tot arreu del país per acudir demà a la presa de possessió de Trump, per a què la policia preveu l’assistència d’uns 250.000 manifestants, molts més dels que avui alcen la veu, malgrat que finalment la jura es farà a l’interior del Capitoli a causa de les inclemències meteorològiques.
“No vaig votar per una oligarquia”, es llegeix en un altre cartell, que referencia la definició que va donar al seu comiat el president Joe Biden sobre el futur govern, en què alertava de la concentració de capital i poder en unes quantes mans, les de magnats tecnològics com ara Elon Musk, Mark Zuckerberg, Jeff Bezos, Sam Altman i altres Rockefeller del segle XXI que s’han aplegat amb Trump després de la seva victòria a les eleccions.
Aquestes 50.000 persones,
segons l’organització, moltes menys de les que van marxar fa vuit anys contra Trump, estan prenent consciència que són minoria: segons una enquesta publicada ahir per The New York Times , el suport a les seves polítiques ha crescut des de la victòria a les eleccions. “La lluita comença ara: parleu amb els vostres amics, els vostres veïns, els vostres companys de feina. No desespereu”, insisteix O’Leary, provant d’aixecar l’ànim enfonsat. Demà, com cada tercer dilluns de gener, els EUA celebren el dia de Martin Luther King, i encara que el seu esperit persisteix, per a la meitat del país, no hi haurà res a celebrar.