Guerra oberta entre Musk i la UE

Les grans companyies tecnològiques –totes elles dels Estats Units d’Amèrica– se senten excessivament penalitzades per la rígida normativa que els imposa la Unió Europea (UE) i demanen ajuda a Donald Trump, que demà pren possessió com a president dels Estats Units, perquè defensi els seus interessos. La UE, en veritat, és l’única potència mundial que intenta plantar cara a l’enorme poder de les grans companyies tecnològiques amb la regulació de la seva activitat per evitar abusos contra la competència, i amb la vigilància de les xarxes socials per perseguir la manipulació de la informació i altres conductes inadequades. Fins ara, Brussel·les els ha imposat ja sancions totals per import de 30.000 milions d’euros, segons la valoració que ha fet el mateix president i fundador de Meta, Mark Zuckerberg, que equipara a la pràctica aquestes multes a aranzels proteccionistes per limitar la seva activitat.

El principal contenciós que actualment manté obert la UE és amb el magnat Elon Musk, propietari de la xarxa social X (abans Twitter), que té més de 105 milions d’usuaris al continent. La xarxa social X ha estat la primera en ser investigada per presumptes infraccions sota la llum de les noves regulacions europees sobre els serveis digitals ( DSA) que han entrat en vigor fa un any.

L’esmentada investigació va començar el 2023 per presumptes irregula­ritats en l’accés dels investigadors in­dependents, en els anuncis i en la veri­ficació dels usuaris. Però la investigació s’ha ampliat aquesta setmana per haver detectat possibles infraccions relacionades amb el sistema d’algoritmes de la plataforma. Si al final la UE conclou que X viola les regles europees, podria sancionar-la amb multes de fins al 6% de la facturació.

El cert és que no hi ha equivalència entre X i la resta de xarxes socials ja que, segons algunes investigacions, té un 50% més de continguts tòxics per un algoritme que impulsa la difusió dels continguts més insultants i més polèmics que rep, sense mesura, de l’extrema dreta americana. Però ara el més greu és que s’acusa Musk de pretendre influir obertament en el vot cap a l’extrema dreta a Europa. Les pròximes eleccions alemanyes, en aquest sentit, són el nou camp d’experimentació. El mateix canceller germànic, Olaf Scholz, ha acusat directament Musk de ser una amenaça per a la democràcia a Europa pel seu obert suport a l’extrema dreta. “És una cosa inacceptable”, ha dit. El Govern francès s’ha queixat del mateix, igual com un grup de trenta eurodiputats que han escrit a la Comissió Europea per demanar mesures més dures contra les interferències polítiques de Musk a través d’ X, ja que les investigacions en curs encara no les contemplen. El ple del Parlament europeu de dimarts té previst debatre aquesta qüestió.

Joe Biden, president dels Estats Units just fins avui, va llançar en el seu discurs de comiat una dramàtica advertència sobre el poder de les tecnològiques. “Els nord-americans –va dir– estan sent sepultats sota una allau de desinformació, la qual cosa permet l’abús de poder. La premsa lliure s’ enfonsa. Els editors estan desapareixent. Les xarxes socials renuncien a comprovar els fets. La veritat és sufocada per mentides explicades per guanyar poder i beneficis. (...) Estic preocupat per l’auge d’un complex industrial tecnològic que planteja perills reals per al nostre país”. La situació de la UE corre el mateix perill. Per això faran bé els dirigents europeus de no abaixar la guàrdia.

Les plataformes digitals i les xarxes socials tenen una importància considerable en la vida quotidiana de les persones, amb una enorme influència social, econòmica i política. Henna Virkkunen, la nova vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, encarregada de la sobirania tecnològica comunitària, ho té clar: “A Europa, nosaltres volem un entorn digital basat en l’equitat. La nostra tasca és que els drets dels ciutadans siguin respectats i que la nostra legislació sigui aplicada per garantir un marc en línia que sigui segur per a tothom”. Però ningú dubta que això serà una tasca llarga i dura. De moment, tot i això, amb Elon Musk hem topat. Cal tenir en compte que, a més de ser l’home més ric del món, és la mà dreta del que demà prendrà possessió com a nou president de la primera potència del planeta, Donald Trump. La batalla de la UE per aconseguir que la xarxa social X de Musk respecti les normes europees entra, per tant, en una dimensió desconeguda d’incalculables conseqüències.