Aquesta nit, Donald Trump s’ha tornat a ficar al llit al dormitori de la segona planta de la Casa Blanca, a l’ala sud-oest. Amb el seu pijama de seda, es deu haver estirat sobre els llençols de fil i deu haver pensat que no feia falta dutxar-se, perquè ja s’havia donat prou banys de masses. Trump deu haver somrigut abans d’apagar el llum, pensant que ningú no el pot vèncer: al llarg de la seva vida s’ha arruïnat un munt de vegades (fins a sis ocasions les seves empreses s’han declarat en fallida), però ha refet la fortuna. A més, ha repetit com a president, després de la derrota de fa quatre anys, que no va suportar mai. L’última riallada l’haurà dedicat al jutge novaiorquès Juan Merchán, que el va declarar culpable de 34 delictes, si bé va decidir no enviar-lo a la presó.
Trump ha assegurat que dorm bé, d’una tirada, fins a les cinc de la matinada, quan es lleva per anar al bany i immediatament després consulta què diuen a X. Mentre esmorza uns ous amb bacon, mira la televisió i llegeix la premsa, maleint els periodistes que el critiquen.
A la foto de família de la Casa Blanca, apareix l’oligarquia tecnològica i la nova tropa populista
En aquest primer dia s’entretindrà revisant les fotografies publicades de la presa de possessió. A l’àlbum de fotos hi haurà reconegut els oligarques tecnològics (Musk, Zuckerberg, Bezos, Altman, Cook...) i la nova tropa populista (Milei, Meloni, Bukele, Farage, Zemmour i fins i tot Santiago Abascal).
Lee tambiénSumar es posa les piles
Els diaris titulen el seu primer dia del segon mandat que el món entra en una nova era, tant de bo que no sigui l’última. En aquesta era, la veritat no importa, el rescalfament del planeta no preocupa, la intel·ligència artificial marca el camí, els autòcrates desplacen els liberals i la democràcia està seriosament amenaçada. En poques hores, Trump firmarà el seu programa de deportacions massives, l’expansió d’explotacions d’hidrocarburs, la implantació d’aranzels als socis comercials i els indults als seus amics colpistes.
Malgrat tot, més de la meitat del planeta considera que tot anirà millor, la qual cosa sens dubte és un gran acte de fe. Es deuen haver cregut, com va cantar Village People a l’acte final, la frase: “Noi, tu pots fer realitat els teus somnis”. Tant de bo els somnis no es converteixin en malsons.