La ultradreta ja governa la primera potència mundial. Sota la cúpula del Capitoli que els seus seguidors van assaltar fa quatre anys, i a resguard del fred polar, Donald Trump va jurar ahir la Constitució i es va convertir en el 47è president dels Estats Units. El timoner de la internacional reaccionària va culminar l’històric retorn del primer cap d’Estat condemnat per delictes penals, el més gran als 78 anys i el segon que torna al poder després d’abandonar la Casa Blanca.
Contra vent i marea, després de dos judicis polítics, dos intents d’assassinat i quatre imputacions, el magnat va guanyar una aura d’imbatibilitat i heroïcitat i es va imposar a les eleccions del 5 de novembre a la vicepresidenta d’un impopular govern, Kamala Harris, va triomfar als set estats clau i va vèncer el vot popular per primera vegada per a un republicà en dues dècades.
Trump anuncia mesures per desmantellar les polítiques de diversitat i inclusió
Va capitalitzar el desencant de la classe treballadora, empobrida per la inflació més alta en quatre dècades i espantada per les xifres rècord d’entrades d’immigrants, i va portar els republicans a recuperar la majoria al Senat i mantenir-la a la Cambra de Representants, cosa que dona al nou president un poder gairebé absolut per impulsar la seva agenda a causa de la majoria conservadora al Tribunal Suprem.
“Jo, Donald J. Trump, juro solemnement que exerciré fidelment el càrrec de president dels Estats Units i que, en la mesura de les meves possibilitats, preservaré, protegiré i defensaré la Constitució”, va dir, segons marca la 20a esmena, amb la mà esquerra sobre la Bíblia i la dreta enlaire, obligant-se a complir amb un text legal que va cridar a “acabar” després de ser imputat penalment per intentar anul·lar el resultat de les eleccions presidencials del 2020. Abans d’ell, va jurar el càrrec el vicepresident, el senador per Ohio J.D. Vance, la curta trajectòria política del qual és la d’un fervent crític amb Trump, que va abaixar les armes després de l’intent d’insurrecció i va abraçar el moviment MAGA (“Fem que Amèrica torni a ser gran”), que ja ha inundat totes les estances de la casa del Partit Republicà.
“L’edat d’or dels Estats Units comença ara mateix. A partir d’aquest dia el nostre país florirà i tornarà a ser respectat arreu del món. Serem l’enveja de totes les nacions i no permetrem que es continuïn aprofitant de nosaltres durant tots i cadascun dels dies de l’administració Trump. Ho faré. Senzillament, posaré Amèrica primer”, van ser les seves primeres paraules com a president. En un discurs inaugural en què va repetir els mantres de la seva campanya, va emfatitzar el discurs apocalíptic sobre l’entrada d’immigrants per la frontera sud i va recordar la bala que va fregar la seva orella quan el van intentar assassinar al juliol a Butler (Pensilvània).
Al discurs va avançar les primeres mesures que preveia
aplicar ahir mateix: “Firmaré una sèrie d’ordres executives històriques. Amb aquestes accions començarem la completa restauració d’ Amèrica i la revolució del sentit comú”, va dir: “Declararé una emergència nacional a la nostra frontera sud, que aturarà immediatament tota entrada il·legal, i començarem el procés de tornar milions i milions d’estrangers criminals als llocs d’on van venir”.
A més, “enviaré tropes a la frontera sud per repel·lir la desastrosa invasió del nostre país” i “designarem els càrtels com a organitzacions terroristes estrangeres, invocant la llei d’ Enemics Estrangers del 1798”, una mesura que permet la deportació sumària de persones de països amb què els EUA estan en guerra, que han envaït el país o que han participat en “incursions depredadores”. Amb aquestes mesures va començar la principal promesa de la seva campanya: “El programa de deportació més gran de la història”.
El republicà també es disposava a declarar una emergència energètica nacional destinada a “alliberar energia dels Estats Units assequible i confiable” per poder explotar els hidrocarburs sota terrenys federals protegits. A més, va dir que complirà amb la promesa de sortir dels acords climàtics de París, com ja va passar durant el seu primer mandat.
El nou president també va insistir en l’ambició imperialista afirmant que canviarà el nom del golf de Mèxic per “golf d’ Amèrica” i que reprendrà el canal de Panamà, de què va dir falsament que “la Xina l’està operant. L’hi vam donar a Panamà i el recuperarem”. “Els Estats Units reclamaran el seu legítim lloc com la nació més gran, més poderosa i més respectada de la Terra”, va sentenciar.
A més, va anunciar que prendrà mesures per desmantellar les polítiques de diversitat i inclusió del govern federal i contra el que qualifica de “censura” de l’ administració de Biden. “A partir d’avui serà la política oficial del govern dels Estats Units que només hi ha dos gèneres, masculí i femení”, va resumir, informant dels seus valors ultraconservadors.
A la solemne cerimònia, administrada pel president del Tribunal Suprem, John Roberts, hi han assistit tots els expresidents (Bill Clinton, George Bush i Barack Obama) i el mandatari sortint, Joe Biden, com també congressistes, dignataris i convidats especials, entre els quals alguns dels líders de la ultradreta global, com ara el president argentí Javier Milei o la italiana Giorgia Meloni, trencant amb la tradició de no convidar caps d’Estat o de Govern a una investidura.
Tot i això, sens dubte, la presència més destacada ha estat la de les tres persones més riques del món, Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, que s’han situat al costat dels membres del futur gabinet de Trump. Aquests magnats tecnològics s’han doblegat al republicà l’últim any, especialment després que guanyés als comicis, i en aquest mandat cobraran un paper més protagonista que el que ha tingut històricament Silicon Valley.
En el tancament d’aquesta edició Trump es dirigia a l’estadi Capital One Arena, on juguen els Wizards, l’equip local de l’NBA, i on el dia abans va rebre un últim bany de masses amb un míting de celebració del triomf amb els seus seguidors. Quan va arribar al recinte, es disposava a celebrar la tradicional desfilada inaugural, que se sol fer amb molta pompa a l’ avinguda Pensilvània, que connecta el Capitoli amb la Casa Blanca, però es va portar a dins pel fred extrem a la capital dels Estats Units.
A l’escenari, el seu equip hi havia instal·lat una taula on firmaria els primers decrets, de manera que trencaria amb la tradició de firmar-los des del despatx oval. Es preveia la firma d’un centenar d’accions, entre les quals desenes d’ordres executives i una de les més polèmiques: els indults als condemnats pel 6 de gener, que representaran la tornada triomfal d’un colpista al poder.