Algú ha vist la pel·lícula El missatger de la por, The manchurian candidate, en anglès? En cas negatiu, la recomano. I us explico que la primera versió, la del 1962, és molt millor que el remake del 2004. Em ve a la ment aquest clàssic de Hollywood per dues raons: la presa de possessió ahir de Donald Trump com a president dels Estats Units (per segona vegada!) I la persistència com a president del Barça (per segona vegada!) De Joan Laporta.
El tema de la pel·lícula és el següent (no, no és un espòiler). Durant la guerra de Corea dels anys cinquanta, entre el bloc occidental i el bloc comunista, un soldat dels Estats Units és capturat i sotmès a un rentat de cervell. Alliberat, torna al seu país com a heroi. Però resulta que ha estat programat per infiltrar-se en el món polític dels Estats Units i, concretament, per assassinar un candidat presidencial. Tot a fi d’instal·lar a la Casa Blanca el candidat rival, un imbècil manifest que no només és extremista, sinó també extremament manipulable. O sigui, l’objectiu és instal·lar un titella del comunisme com a president dels Estats Units.
Inevitablement, s’ha proposat més d’una vegada la noció que Donald Trump és una variant del candidat manxurià, col·locat allà pel seu amic Vladímir Putin, exagent de la KGB, per subvertir la democràcia ianqui. Que, en una de les seves quatre visites a Moscou, Trump va ser víctima d’un rentat de cervell, o que li van fer xantatge, o potser que simplement els russos van veure que era un imbècil manifest, manifestament manipulable, i el van manipular.
Se non è vero, è ben trovato. Del que no hi ha dubte és que la victòria electoral de Trump al novembre va ser celebrada al Kremlin tant o més que als bars MAGA d’Iowa i Alabama. Un somni rus fet realitat: el sistema dels Estats Units devorant-se a si mateix, començant pel cap.
Florentino Pérez i Joan Laporta junts a Jidda amb motiu de la final de la Supercopa d’Espanya
Difícil no caure en la temptació de preguntar-se si la idea és aplicable al Reial Madrid i Barcelona, a Florentino Pérez i Joan Laporta. Si Trump ha estat un regal per a Putin, Laporta ho ha estat per a Pérez. Si més no, si partim de la hipòtesi que a Pérez li vindria de gust posar fi a la guerra freda més llarga i més intensa del món futboler matant la reputació del Barça i deixant el club en ruïnes.
Si Trump ha estat un regal per a Putin, Laporta ho ha estat per a Florentino Pérez
Mirem-ho de la següent manera. Si el fet d’haver posat i mantingut Laporta a la presidència del Barça fos una conspiració per destruir la institució més famosa de Catalunya, no es podria haver fet més bé.
Cal explicar-ho? Bé, som-hi. Ben aviat.
Messi, per començar. Pérez sempre ha envejat que el Barça, i no el Madrid, tingués a les seves files el millor jugador del segle XXI. I què és el primer que fa Laporta tot just arribar a la presidència? Ja ho sabeu. Enviar Messi a la merda, sense donar-li la possibilitat, si més no, de negociar una reducció dels seus ingressos.
Que no hi havia diners per pagar-li? Doncs sí que n’hi va haver per pagar una burrada al gairebé caducat Lewandowski i per malbaratar en fitxatges dubtosos, en tots els sentits de la paraula. “Read my lips”, com diuen els nord-americans, llegeix els meus llavis: Vitor Roque.
Després, el cas de l’estadi. Laporta i els seus directius (familiars, vells companys, etcètera) concedeixen el contracte de reconstrucció a una empresa turca. Part de l’atractiu de l’oferta, se suposa, va ser la clàusula que, segons Laporta, estipulava una multa diària d’un milió d’euros en cas de retard. El termini establert era completar la primera fase de l’obra el 29 de novembre del 2024, coincidint amb el 125è aniversari del club. Ja toquen més de 50 milions d’euros. On són? I quan podran tornar els fidels al Camp Nou? Déu ho sabrà.
Què és el primer que va fer Laporta tot just va arribar a la presidència? Ja ho sabeu, fer fora Messi
I no cal ni parlar de les famoses “palanques”, les llotges vip, la vergonya del cas Dani Olmo i altres disbarats. El que és de coneixement públic, sospita molta gent, és només la punta de l’iceberg, el que amenaça d’enfonsar el Titanic Barça.
Bé, per motius legals, entre altres coses, aclareixo que plantejo la idea d’una conspiració madridista com una ficció, res més, per demostrar a on ha arribat el Barça de Joan Laporta. No vull creure que hi hagi motius seriosos per pensar que sigui veritat, igual que no vull creure que ho sigui el pla manxurià de Putin i Trump. O m’equivoco?