Mentre Europa mira Washington entre expectant i consternada, el reducte que encara anomenem col·loquialment Twitter Catalunya estava una mica excitat aquests dies fent-la petar sobre els seus avis i àvies, en un debat que, no podia ser d'una altra manera, es va establir per les vies de les consignes, l'acritud, la mala llet i alguns oasis —encara en queden!— de racionalitat i bones maneres. No hi ha cap millor resum que el de @Petrchamps: “Ens mengen els nazis i alguns discutint a veure qui tenia l'avi més pobre” (Bé, l'usuari en qüestió no diu “alguns”, sinó que utilitza una altra expressió, però en aquesta tribuna evitem els insults innecessaris).
Tot va venir del discurs que el guionista de la guardonada Casa en flames, Eduard Sola, va pronunciar a la passada gala dels premis Gaudí del cinema català. Cal suposar que Sola va voler posar en valor que ell ha pogut obtenir un reconeixement social per la seva habilitat escrivint en contrast amb l'esdevenir del seu avi analfabet, que va venir dʼAndalusia a Catalunya per guanyar-se el pa. També cal suposar que el que va esvalotar el galliner va ser que pronunciés les paraules maleïdes: “Orgull xarnego”.
Eduard Sola rep el premi al Millor Guió Original, durant la XVII edició dels premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català
Ui què ha dit. Una cosa queda clara: parlar de xarnegos a Catalunya, i més en to reivindicatiu, encara fereix sensibilitats. Un recorda la seva joventut i el debat semblava enterrat gràcies a aquell eslògan pujolià —i que més o menys generava amplis consensos— que era català qui vivia i treballava a Catalunya. “I qui vol ser-ho”, hi afegien alguns. Però el procés i el postprocés han obert en canal els traumes col·lectius sense cap mena d'administració d'analgèsics, i les xarxes socials, autoproclamades pàtria de les guerres culturals, són el fòrum ideal per a l'exorcisme soflamat. Ni idea de si, com s'ha dit, hi ha una ferida que supura, però, tenint en compte la discussió a la xarxa, la carpeta dels orígens a Catalunya s'ha tancat d'aquella manera.
L'assumpte va començar amb impugnacions al discurs xarneguista de Sola, a qui van acusar, en els casos més enraonats, d'emfatitzar més l'origen que la classe social dels seus antecessors. Ho expressa Carlos Linares de la següent manera: “Reconec que és un discurs potent, però em semblaria més adequat fer-ho sobre la base d'una qüestió de classe, no d'origen”. D'altres també subratllaven l'absurditat de continuar parlant de xarnegos en front d'allò dels vuit cognoms, tenint en compte que a Catalunya una majoria pot presumir d'orígens bastards de com a mínim un dels quatre padrins.
Parlar de xarnegos a Catalunya encara fereix sensibilitats: el debat a les xarxes aviat es va convertir en un concurs de qui va tenir els iaios més miserables
Però aviat la cosa va derivar en una competició estrambòtica en què comptes reconeixibles i anònims (!) Desenterraven els seus avis i les respectives evolucions familiars. I la Loto Orígens ha quedat molt repartida. Un recompte succint i gens científic ens dibuixa molt avantpassat d'Almeria i de Jaén, també força gallecs i algun murcià o aragonès. I, per descomptat, van aparèixer igualment un bon grapat de pagesos o obrers del tèxtil nascuts a Catalunya, tan pobres, pencaires i analfabets com els seus contemporanis migrats. Plors en blanc i negre. Conclusió: aquest país va ser molt miserable fins no fa gaire. Compte! Això deu ser un consens?
Com sempre quan el tema es torna obtús, venen els còmics per desgreixar. Beneïts ells que fan de la xarxa un lloc encara habitable. “Els meus avis van venir d'Andalusia però no van trobar pàrquing i se'n van tornar”, assegura @SrJimvill. O @succeDani, que directament deixa clar que els seus avis “eren uns cabrons”. Per la seva banda, a la també guionista Júlia Cot (@cot_julia) li ve al cap una magnífica idea per monetitzar el debat: “El concurs aquest per veure l'avi de qui era el més desgraciat, trobo que podria ser un gran format per a TV3”. I apareixen també els que volen tancar el tema. “No us penso tirar els avis pel cap. Viam si ara han de ser assunto de ningú!”, proclama la mediàtica cuinera Maria Nicolau (@MAlbercocs). “Esteu tots molt pesats amb les vostres merdes”, deixa anar l'actor Biel Duran (@bielduran). Doncs això.
Aquest dimecres el tema encara cuejava. I s'ha barrejat inesperadament amb un bonus track que també mira enrere. La televisió pública catalana acabava de difondre la típica enquesta a peu de carrer a joves en què se'ls preguntava què en saben de Francisco Franco. El dictador, aclarim. I és que les respostes semblen donar la raó als promotors de la commemoració de la mort del personatge, perquè la bisonya ignorància que va exhibir la canalla és francament destacable. Més enllà de si la mostra és significativa o no, X es va escandalitzar: alguns van assenyalar l'educació “per projectes” i d'altres van apuntar a un “greu problema” amb la memòria històrica. El passat encara cou.
