Pedro Sánchez acompanya la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca –aliat amb altres multimilionaris com Elon Musk, propietari de la xarxa social X, antiga Twitter– d’un creixent missatge d’alarma davant la “internacional ultradretana” i una “tecnocasta” que, segons el president del Govern, amenaça des dels EUA els principis i valors de la Unió Europea. I ahir Sánchez va voler amplificar aquesta alerta des del fòrum de Davos: “Els tecnomultimilionaris volen posar fi a la democràcia”, va avisar.
El president va aprofitar la seva intervenció davant l’elit política i econòmica del món per defensar la seva gestió i les seves polítiques progressistes davant l’ onada conservadora que recorre el món. “Som una prova que la socialdemocràcia funciona”, va celebrar. I davant el canvi de rasant a Washington va defensar “un ordre internacional basat en el multilateralisme”.
“Som una prova que la socialdemocràcia funciona”, va dir per reivindicar la seva gestió
Però va posar el focus del discurs en l’amenaça que poden suposar per a les democràcies unes xarxes socials sense control, dirigides per multimilionaris amb interessos polítics que porten “efectes negatius ocults en els algoritmes, com els invasors que s’ocultaven al cavall de Troia”. “Ha arribat el moment que obrim els ulls: les xarxes socials estan afectant el sistema democràtic”.
En vista de l’alarmant panorama que va dibuixar, Sánchez va instar la UE a reaccionar perquè aquestes plataformes tornin a ser espais de “diàleg, participació i llibertat” que enforteixin les democràcies. Així, va anunciar que traslladarà tres propostes en la pròxima cita del Consell Europeu, per “adoptar mesures valentes per fer front a aquesta amenaça”. La primera és “posar fi a l’anonimat” a les xarxes. Que els perfils dels usuaris no estiguin vinculats a una identitat real, va argumentar, aplana el camí al “discurs de l’odi, la desinformació i el ciberassetjament”. “En una democràcia els ciutadans tenen dret a la privacitat, però no a la impunitat”, va argumentar.
La seva demanda és obligar les plataformes a vincular els comptes d’usuaris amb una identitat real. Els ciutadans podrien continuar fent servir sobrenoms o noms falsos, però si cometen un delicte les autoritats podrien vincular el seu compte amb una identitat real”. “La rendició de comptes no és un obstacle per a la llibertat d’expressió, és un complement”, va al·legar. “Per cada usuari de xarxa social, una identitat real”, va reclamar.
Sánchez també defensa “obligar les xarxes socials que obrin la caixa negra dels algoritmes”. “Salvaguardes com la moderació del contingut i el fact checking són requisits que cal complir”, va dir, en línia amb la directiva europea de serveis digitals, i també amb sancions per als propietaris de xarxes que l’incompleixin. I aquesta és la seva tercera proposta: “Garantir que els propietaris de les xarxes socials hagin de retre comptes si no compleixen les normes”. Ho va argumentar així: “El propietari d’un restaurant és responsable si el seu menjar intoxica els clients, i els propietaris de les xarxes socials han de ser responsables que els algoritmes puguin enverinar la població”.
I va denunciar que aquest “petit grup de tecnomultimilionaris”, la riquesa dels quals triplica el pressupost de la UE, “ja no estan satisfets de tenir el poder econòmic, sinó que també volen el poder polític, i soscavaran les nostres institucions democràtiques”. “El que retalla la democràcia –va defensar– és el poder de les elits, d’aquells que pensen que perquè són rics estan per sobre de la llei i poden fer el que vulguin”.
