Davant els pessimistes que temen una imminent guerra aranzelària o una batalla pel control de Grenlàndia, hi ha qui a Europa veu amb més bons ulls els primers passos de Donald Trump a la Casa Blanca. Tant Polònia com els països bàltics, els més exposats a l’amenaça russa, creuen que el nou president dels Estats Units pot ser una oportunitat per donar una empenta a l’augment de la despesa militar a Europa, una cosa que han estat reclamant des que la invasió a Ucraïna va començar a ressonar a les seves portes.
Els discursos militaristes tant de l’estoniana Kaja Kallas, la successora de Josep Borrell com a alta representant d’ Exteriors de la UE; del primer ministre de Polònia –que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE–,
Donald Tusk; com del lituà Andrius Kubilius, el nou comissari europeu de Defensa, van anar ahir en una línia molt semblant: Washington –opinen– fa molt
bé a reclamar a Europa que pagui la seva seguretat de la pròpia
butxaca.
“Si Europa vol sobreviure, ha d’armar-se”, insisteix als Vint-i-set el polonès Donald Tusk
“ Gastem milers de milions a les nostres escoles, benestar, sanitat. Però si no invertim més en defensa, tot això està en perill”, va advertir Kallas durant una intervenció en la conferència anual de l’ Agència Europea de Defensa que se celebra a Brussel·les, on va alertar que Rússia representa una amenaça existencial per a la seguretat de la UE i que l’única manera de fer-li front és augmentar la despesa en la indústria militar. “El president Trump té raó quan diu que no gastem prou. És hora d’invertir”, va sentenciar Kallas.
El mandatari dels Estats Units apressa els aliats de l’OTAN que augmentin radicalment la despesa defensiva i els desafia fins a arribar al 5% sobre el PIB, un objectiu poc realista, ja que és radicalment més gran que el 2% fixat en l’actualitat i que encara diversos socis –com Espanya, Portugal o Itàlia– no han estat capaços d’ aconseguir. Els que més inverteixen en Defensa són precisament els que senten l’ombra russa més propera. Començant per Polònia –que comparteix una frontera amb aquest país i també amb Ucraïna–, el membre de l’OTAN que més inverteix en Defensa i dedica a aquesta partida un 4,12% del PIB.
Durant la presentació de les prioritats del semestre de la presidència polonesa del Consell de la UE, que acaba d’arrencar, Tusk va esgrimir un argumentari molt semblant al de Kallas. L’expresident del Consell Europeu considera que ha arribat el moment que la seguretat d’Europa deixi de dependre dels Estats Units i va fer una crida als Vint-i-set que “prenguin el control” de la seva pròpia capacitat defensiva. “Si Europa vol sobreviure, ha d’armar-se”, va subratllar.
Entre reivindicacions del model europeu –tal com ja havien fet algunes veus comunitàries aquests dies– i crides que el vell continent torni a prendre el seu propi destí amb les mans i creure que “estem a l’altura de les potències més grans del món”, Tusk va dedicar la major part de la seva intervenció a insistir en l’augment de la inversió en defensa. Perquè ell, com Kallas o el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, també opina que les pressions militaristes del magnat no han de ser necessàriament negatives. “Crec que hauríem d’interpretar aquestes paraules com un repte en positiu, perquè només un aliat pot desitjar a un altre aliat que sigui més fort. No tracteu aquestes afirmacions com les declaracions d’un enemic d’Europa, sinó que som aliats”, va insistir el primer ministre polonès des de la seu del Parlament Europeu d’ Estrasburg.
“Si no fem res, d’aquí cinc anys Rússia pot estar preparada per a un enfrontament militar amb l’OTAN i la UE”, va coincidir el comissari Kubilius. I va insistir: “Els costos de dissuasió són alts, però els costos d’una guerra ho són més, tal com els ucraïnesos descobreixen cada dia. Cada euro que gastem en defensa avui salvarà vides demà”.
