Passat el més contundent de Trump i en espera del que vindrà, les xarxes tornen a mirar cap a casa, gir propiciat per la derrota governamental al Congrés del Diputats, mitigada i/o alleujada pels doctors que tenen els de Sánchez a les cuines: la culpa és de la oposició per haver votat en contra. A veure, quina part de la paraula “oposició” no hem entès?
Durant el dia d'ahir, PSOE i PP es van acusar mútuament de fer servir els ciutadans d'“ostatges”, perquè al rebutjar la cambra la denominada norma òmnibus, queden sense efecte bonificacions en el transport públic, ajuts als damnificats per la dana, revalorització de les pensions... encara que aquest últim ítem alegrarà una estoneta als que des de X responsabilitzen els jubilats de tots els mals del món mundial.

Alberto Nuñez Feijóo al Congrés dels Diputats dimecres
(Un dia parlarem dels antipensions, que existeixen, com els antivacunes, i com aquests últims són molt actius a l'antic Twitter. Qui hi ha darrere...?).
Tornem al nostre i de nou, quina part de la paraula òmnibus no hem entès? Perquè allò d'òmni ja diu que va de tot, o almenys de moltes coses barrejades, i potser si els decrets haguessin anat per més parts alguns d'ells s'haurien aprovat, però ah...
Llavors la part governamental no podria acusar l'oposició de causar “dolor social” amb la seva negativa, i l'oposició no podria parlar de “decret trampa”, quan algunes coses no li interessen... ull, no ho diem nosaltres, sinó les xarxes, en la seva infinita saviesa (ironia, explicitem).
Vaja, que igual una mica d'“ostatges”...
/Les cuines dels partits ja s'encarregaran de donar forma al relat, però ens quedem amb l'acudit de Daniel Gascón, @gascondaniel: “Quin país ens deixarà l'oposició”
La qüestió és que X, perquè la resta de xarxes dorm una mica el son dels justos, continua sent el camp de batalla entre uns i d'altres. “El PSOE està intentant tirar endavant les seves mesures bolivarianes utilitzant els pensionistes com a arma política. Que ho sàpiga tothom” (@SrLiberal).
“Quan vagis a votar Junts, PP i Vox, recorda que ells han votat per retallar-te drets. Si la teva pensió baixa, si et tallen la llum, si no reps ajuda per la dana... És gràcies a ells” (@RRecioJJavier).
“Si voten que no, no estan ajudant els afectats per la dana a València” (Félix Bolaños, ministre de la Presidència). “No us deixeu enganyar. El Decret que avui es votava al Congrés amagava el regal d'un palauet a Madrid al PNB i prorrogar la llei que empara okupes i inquiokupas” (@fatimamartinez).
Veuen el que els dèiem? Cada un al seu. Però de tot aquest conglomerat, emergeix singularment una pregunta: Governar i manar no eren sinònims? Caldrà revisar el diccionari de Wordreference, que tant ens ajuda.
“No em digui que el Partit Socialista més progressista d'Europa, que 'va guanyar les eleccions' i forma Govern gràcies a una Majoria Progressista necessita -en majúscules- la rància ultradreta franquista per aprovar -també en majúscules- les seves lleis? (@unchinodechina).
Els pals plouen per a tothom per tot arreu, però una majoria, qualificada o no, es decanta pel fet incontestable de què manar no és sinònim de governar, si això significa la capacitat de fer passar les lleis, i més vist i sentit, en paraules de Míriam Nogueras, que a Junts no “li tremolen les cames” a l'hora de votar en contra del Govern, almenys en aquest cas.
Les cuines dels partits ja s'encarregaran de donar forma al relat, però ens quedem amb l'acudit de Daniel Gascón, @gascondaniel: “Quin país ens deixarà l'oposició!”. O la ironia de @Laboreiro: “Té vostè raó: Feijóo no pot estar un dia més a la Moncloa”, en resposta a les acusacions de la ministra Diana Morant.
I a punt de tancar l'ordinador, un dir, la que se'ns cau al damunt: “per acabar pel PSOE primer cal acabar amb el PP” (@LanoUnai). Però aquí sembla que no es volen assabentar.