‘La mitad de Ana’

Acabo de veure una pel·lícula que m’ha deixat perplexa: La mitad de Ana, de Marta Nieto. Us la resumeixo. L’Ana passa per
un moment difícil: separada, amb una filla (Sonia, de vuit anys), sense diners, treballant de vigilant de sala en un museu, encara que és llicenciada en Belles Arts... Després d’un cap de setmana amb el pare, la Sonia torna amb la notícia­ que la nova parella d’ell espera una nena. Es queixa que els nens de la seva classe no conviden les nenes a les festes ni les deixen jugar a bàsquet amb ells. “Per què soc una nena?”, pregunta­. Una companya de classe diu que la Sonia és “el seu nòvio”. 

Els pares van a veure un terapeuta, que al·ludeix al protocol aplicable i dona per fet que la Sonia és trans. Ella declara davant la classe: “No vull que em tractin com una nena”. L’aplaudeixen. Els pares la tracten­ en masculí i li compren cal­çotets. Els nens la deixen jugar a bàsquet. Tots són més feliços. I quan l’Ana sent una amiga de la Sonia que li pregunta si té “cul de nena o cul de nen”, interromp la conversa i canvia de tema.

Però, però... Les preguntes que no es fa ningú a la pel·lícula se m’amuntegaven al cap al sortir del cinema Bosque. Què vol dir exactament que una nena “és trans”, o que és nen? Els adults s’han limitat a acceptar la seva “identitat” (encara que ella no diu mai que és nen, només que no vol que l’excloguin) o més aviat li han ofert una interpretació que ella s’ha fet seva sense entendre-la gaire (el llibre Transexuales, transgénero de Manuel Baldiz dona algunes pistes en aquest sentit)? El fet que la seva mare sigui un model tan poc estimulant, o que el seu pare tindrà una altra nena, no té cap paper en aquesta història? L’hi tenen els protocols educatius (més pistes a La coeducación secuestrada, de Silvia Carrasco i d’altres)?

Lee también

Jesús al parc temàtic

Laura Freixas

I el futur? Quan, al créixer, la Sonia sigui menys alta i forta que els nois, la deixaran que segueixi jugant amb ells? Com farà compatible la identitat d’home amb un cos de dona? S’amputarà els pits, s’extraurà l’úter (provocant-se una menopausa precoç), prendrà hormones per tenir barba? Si pensa a fer-se enrere, no li farà vergonya, no sentirà que està traint els que volien ajudar-la?

“Els bons som més; viure en aquest odi t’emmalalteix”. Així ha resumit Nieto la polèmica entorn de la seva pel·lícula. Però potser per ser “bons” (pares) no n’hi ha prou amb les bones intencions. I potser les preguntes incòmodes no neixen de cap odi, sinó de la tendresa que ens provoca aquesta nena.