Dissabte, poques hores abans de materialitzar-se la treva a Gaza i l’alliberament de les tres primeres ostatges segrestades per Hamàs, milers d’israelians van prendre els carrers per donar suport a les famílies dels captius i pressionar el Govern de Benjamin Netanyahu. Entre la multitud concentrada a Tel-Aviv, uns joves repartien gorres vermelles amb un lema en anglès escrit en lletres blanques: “Poseu fi a aquesta fotuda guerra”. El model imita les populars gorres amb el “ Make America great again”, el popular eslògan del trumpisme. Des de dalt d’un pont, on setmanalment es pronuncien els discursos de les protestes, es van sentir unes paraules en anglès: “Gràcies al president Donald Trump per haver aconseguit que això passi”. Shahar Mor, neboda de l’ostatge assassinat Avraham Munder, va afegir: “L’administració Biden va fracassar. Tu pots fer-ho millor. No sobreviurem si no tornen tots”.
“Els israelians han d’empassar-se l’orgull i ser agraïts. Hem de mirar la realitat de cara: el retorn dels ostatges i la treva són obra de Trump”, va considerar Uri Misgav al diari Haaretz . Ideològicament, el president dels Estats Units i el seu equip estan alineats amb els interessos de la dreta israeliana. Ho va evidenciar en l’anterior mandat, amb el traspàs de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, el reconeixement de la sobirania israeliana sobre els Alts del Golan o obrint la porta a la possible annexió de territoris de Cisjordània.
Entre les primeres mesures adoptades després del seu retorn, destaquen la retirada de sancions imposades per l’administració Biden a colons jueus que van atacar palestins; imposar sancions a estrangers residents als EUA que suposadament van donar suport a Hamàs o Hizbul·lah en campus universitaris; l’aixecament del veto a la tramesa de bombes de dues tones a Israel, o la renovació de sancions contra el Tribunal Penal Internacional ( TPI), que va emetre una ordre d’arrest contra Benjamin Netanyahu.
Malgrat l’evident afinitat ideològica, part de la dreta hebrea està furiosa. Senten que el “nou Trump”, que somia amb el Nobel de la Pau, els està imposant una agenda allunyada de la “victòria total” a Gaza. Els altaveus mediàtics de Bibi repeteixen en bucle la urgència de renovar la guerra després de finalitzar la primera fase de la treva, que durarà sis setmanes i suposarà l’alliberament de 33 ostatges. En queden 94 a la franja, però no tots amb vida. A més, Trump manté una tensa relació personal amb Netanyahu, a qui va acusar en el passat de ser un líder poc fiable. Abans de jurar el càrrec, el president nord-americà ja va aconseguir gestar la treva, amb uns paràmetres calcats a la proposta formulada per Joe Biden el maig del 2024. Trump és l’únic líder mundial capaç d’imposar-se a la voluntat del primer ministre israelià, centrat a sobreviure políticament i condicionat per una extrema dreta que somia colonitzar Gaza.
Tal com va aclarir a la presa de possessió, Trump vol ser recordat com “un home de pau i promotor de la unitat”. El líder republicà, que concep la geopolítica com un gran negoci, no veu rèdit a eternitzar la guerra de Gaza. El seu somni passa per Riad: impulsar la normalització diplomàtica entre Israel i l’ Aràbia Saudita passa per desencallar la qüestió palestina. Ningú no veu viable la solució dels dos estats en les circumstàncies presents, però els saudites exigeixen una treva definitiva i reprendre la via diplomàtica entre israelians i palestins.
“Part dels nostres èxits seran les guerres que acabem”, va prometre Trump a la presa de possessió, que es va seguir fil per randa des d’Israel. El gabinet de Netanyahu va entendre que Trump no anava de farol quan Steve Witkoff, nou enviat especial dels EUA per al Pròxim Orient, es va plantar a Jerusalem l’11 de gener durant el sàbat. Bibi li va dir que era impossible rebre’l durant el dia del descans jueu, però l’enviat de Trump el va obligar a reunir-s’hi urgentment. “Són els mateixos paràmetres de la treva de maig del 2024. L’única diferència és que Trump en va exigir el compliment”, va aclarir Witkoff. Trump també va enviar un ultimàtum contundent a Hamàs: o començaven a alliberar ostatges abans de la seva presa de possessió, o Gaza ho “pagaria amb un infern” encara més gran.
Part de la dreta israeliana creu que Trump imposa una agenda allunyada de la “victòria total” a Gaza
“Els Estats Units no permetran la represa de la guerra, en especial mentre hi hagi civils israelians i nord-americans vius a Gaza. Netanyahu tampoc no aprovaria tornar als combats sense el vistiplau de Washington”, va considerar l’analista Tal Schneider a Zman Israel.
Michael Oren, exambaixador israelià als Estats Units, creu que la nova Casa Blanca beneficiarà els interessos de l’ Estat jueu, “però és un president que vol acords, també al front palestí o l’iranià. Hem de cooperar amb ell i evitar els desacords que hi va haver amb l’administració demòcrata”, va apuntar. Però Danny Zaken va advertir al diari Israel Hayom : “ Hamàs, que va celebrar la treva com una victòria, no té intenció de rendir-se voluntàriament”. La gestió del “l’endemà de Gaza” continua sent la gran incògnita a resoldre.