És una de les primeres decisions del nou secretari d'Estat dels Estats Units, l'hispà Marco Ros: Els Estats Units han congelat gairebé tota l'ajuda militar, humanitària i per al desenvolupament exterior durant 90 dies, termini en què el cap de la diplomàcia decidirà si s'ha de reprendre. La mesura va en línia amb l'aïllacionisme i l'America First (EE.UU. primer) que tant va abanderar Donald Trump durant la campanya electoral.
Així es desprèn d'un memoràndum enviat aquest divendres per Ros a tots els llocs diplomàtics, a què han tingut accés mitjans de comunicació com la CNN o l'agència Reuters. Suposarà un fre immediat a l'ajuda humanitària del principal donant mundial, que l'any fiscal 2023 va distribuir uns 72.000 milions de dòlars en assistència contra desastres naturals i humanitaris.
Lee también
L'ordre del departament d'Estat estableix una exempció per a l'ajuda alimentària d'emergència, així com per al finançament militar estranger per a Israel i Egipte. Aquests dos països fan frontera amb Gaza, la qual cosa sembla indicar que Trump no està del tot convençut, com va assenyalar en una recent roda de premsa, que l'acord d'alto el foc assolit entre Israel i Hamàs pugui sostenir-se en el temps.
Però no esmenta altres importants aliats dels Estats Units, com Ucraïna i Taiwan. L'ajuda exterior ha estat el blanc de la ira dels republicans en el Congrés, especialment durant els últims dos anys, en qui s'han distribuït al voltant de 180.000 milions en assistència militar i humanitària a Kyiv. Això representa una part molt petita del pressupost federal, però podria tenir importants conseqüències en el conflicte amb Rússia. Trump va amenaçar recentment Moscou amb noves sancions i aranzels si no va a la taula de negociació amb Ucraïna, però no està clar l'impacte que puguin tenir aquestes amenaces, ja que el comerç entre els dos països ja és mínim.
El cable del Departament d'Estat ordenava als alts funcionaris, amb efecte immediat, “garantir que, en la mesura màxima permesa per la llei, no es contreguin noves obligacions d'ajuda exterior” fins i tot que Ros hagi pres una decisió després d'una revisió. El proper mes, l'administració desenvoluparà estàndards per a una revisió de si l'assistència està “alineada amb l'agenda de política exterior del president Trump”.
Els EUA estarien sospesant retirar 20.000 soldats d'Europa, segons l'agència Ansa
Aquesta decisió implicarà deixar morir centenars de persones que depenen al món de l'ajuda humanitària dels Estats Units i podria tenir un impacte en la forma en què es relacionen els Estats Units amb els seus aliats. Jeremy Konyndyk, un exfuncionari de l'agència d'ajuda exterior (USAID), ha qualificat a Reuters la decisió com una “bogeria”, que “matarà gent” i “no hi ha manera de considerar-la com un intent de bona fe de revisar l'eficàcia de l'ajuda exterior”, ha afirmat: “això és simplement una bola de demolició”.
La congelació d'inversions internacionals podria portar a diversos països a reconsiderar la seva relació amb els EUA i buscar altres socis, com la Xina, per omplir el buit i impulsar el seu desenvolupament.
La notícia arriba acompanyada del pla, avançat per l'agència italiana Ansa, de retirar uns 20.000 soldats que estan instal·lats en diferents bases europees. Encara que no ha estat anunciat per l'administració Trump, va en la línia de les amenaces que va fer als països de l'OTAN durant la campanya i, per última vegada, al fòrum econòmic de Davos. En el seu discurs, va exigir en to bel·ligerant als països europeus ampliar la despesa militar fins al 5% del PIB, la qual cosa en països com Espanya, que no arriba ni al 2%, suposaria duplicar els nivells actuals.
Segons l'agència Ansa, a més de retirar tropes, Trump demandaria els aliats pagar per les tropes que estiguin a Europa. Al final del seu primer mandat, ja va ordenar la sortida de 12.000 soldats d'Alemanya, alguns dels quals anaven a ser ressituats en altres zones d'Europa i d'altres tornarien als Estats Units, encara que no es va posar mai en pràctica i més tard va ser cancel·lat per l'expresident Joe Biden.
En l'actualitat, els Estats Units tenen uns 65.000 soldats estacionats permanentment a Europa i altres milers de forma rotatòria. Aquesta xifra ha augmentat temporalment fins als 100.000 des de la invasió de Rússia a Ucraïna. Tot i que encara no ha estat anunciada, la decisió deixaria en una situació encara més feble Europa i, sumada a la de congelar l'ajuda exterior, podria dificultar l'arribada d'una pau justa a Ucraïna.