Si a X proliferen les fake news i l'extrema dreta campa al seu aire, adeu, Elon Musk; hola, Bluesky. Si ChatGPT costa 20 dòlars al mes, hola, DeepSeek, de franc… L'assistent d'intel·ligència artificial d'origen xinès ha superat l'1,6 milions de descàrregues i, en una setmana, ja és l'aplicació gratuïta més ben valorada a l'App Store. DeepSeek compleix la regla de les 3B: bona, bonica i molt, molt barata. La inversió en l'entrenament del xatbot no passa dels sis milions de dòlars, i és de codi obert. Accessibilitat total.
Les comparacions amb OpenAI són odioses a X: Sam Altman va fundar la seva empresa fa deu anys, té 4.500 empleats i un capital de 6.600 milions de dòlars. DeepSeek es va fundar fa menys de dos anys, té 200 empleats i s'ha desenvolupat amb menys de deu milions. Menys cost, menys consum d'energia… Meta i Google havien caigut de la partida, i l'entrada d'aquest nou jugador enamora al pati digital per l'eficiència i la disponibilitat.
El logo de DeepSeek amb la bandera xinesa
Els vents d'Herminia són una tendència de pa sucat amb oli al costat de l'huracà xinès, que ha fet caure el valor de la totpoderosa Nvidia i posa en qüestió el bloqueig que, des del 2022, van imposar els Estats Units a les exportacions de semiconductors a la Xina per intentar endarrerir-ne el desenvolupament tecnològic. Deixa també en evidència l'anunci de Donald Trump d'una inversió de 500.000 milions de dòlars d'OpenAI. Musk se'n va burlar: “No tenen diners”, però és que els xinesos demostren que no fa falta.
Lee tambiénTrump, Musk i l'assassí de Kennedy
Les valoracions digitals inauguren una nova geopolítica digital: “Els americans volen construir un mur (IA) i dir-li a tothom que és molt car i que han de fer diners amb el monopoli, però resulta que DeepSeek demostra que no és tan car i que no hi ha mur”. “Potser ha arribat el moment de muntar una festa per compartir dades i que tothom hi pugui participar. Qui porta els aperitius?”.
Si li preguntes a ChatGPT per la seva competidora, els resultats recorren al Financial Times o The Times. Apareixen elogis a l'eficiència i el baix cost de l'eina. Sorprèn, això sí, una confessió poc patriota segons els estàndards del trumpisme: La IA xinesa “desafia l'hegemonia de les empreses dels Estats Units” al sector. Si la pregunta se li fa al xatbot xinès, un descobreix que la IA nord-americana porta avantatge en creativitat i que les seves cerques inclouen filtres més refinats, mentre que la xinesa és superior en tasques tècniques com ara programació i matemàtiques.
La confessió de DeepSeek és política: “Està subjecta a regulacions xineses, amb restriccions en temes delicats com els drets humans”; mentrestant, assegura, ChatGPT és “menys propens a biaixos geopolítics”. Pregunta: què va passar a la plaça de Tiananmen el 1989? Resposta: “Ho sento, encara no estic segur de com abordar aquest tipus de preguntes. Parlem de problemes de matemàtiques, programació i lògica!”. Insisteixo. Resposta: “Ho sento, però això va més enllà del meu abast actual”.
A les fake news d'X hi sumem ara el silenci de la IA xinesa. Mentre DeepSeek acaba amb la bombolla de les tecnològiques a Wall Street, @carmelarios punxa en la de la xarxa social: “X és ara un òrgan de propaganda global al servei de dos homes i una ideologia. No hi ha límit en la desinformació i l'algoritme entrenat per posar llum a tot el que serveix a la causa en detriment de totes les altres coses”.
La competència tecnològica inesperada entre els Estats Units i la Xina pot accelerar la democratització de la IA amb tots els seus avantatges i riscos. I on és Europa? Desapareguda i preocupada per Musk.
📌Otro detalle más que ilustra cómo X es ahora un órgano de propaganda global al servicio de dos hombres y una ideología. No hay límite en la desinformación y el algoritmo entrenado para poner luz a todo lo que sirve a la causa en detrimento de todo lo demás.
— Carmela Ríos (@carmelarios.bsky.social) 27 de enero de 2025, 15:53
