Elon Musk va aparèixer per sorpresa, mitjançant videoconferència, al míting de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) a Halle (Alta Saxònia), per dir-los que no haurien de pensar en el passat. Era una manera de convidar-los a oblidar el que va representar el nazisme, com si no hagués passat mai, oblidant allò que va escriure el filòsof nord-americà George Santayana a La vida de la razón: aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo. Musk els estava animant a esborrar de la ment els sis milions de jueus que va eliminar el nazisme? Quina autoritat moral té l’home més ric del món per dir a les noves generacions d’alemanys que no pensin en el seu passat?
El problema de la victòria del tiquet Trump-Musk és que no només aspiren a aconseguir el planeta, sinó també a canviar la història, construint un passat a mida, un present accelerat i un futur d’allò més incert.
Quina autoritat moral té Musk per dir als alemanys que no pensin en el seu passat?
Almenys, a Musk se li ha de reconèixer que no va amb careta: vol que l’extrema dreta s’imposi al món i no li importa proclamar amb el braç alçat que el millor encara ha de venir. El millor? Es deu referir al millor per als oligarques tecnològics, que no volen regulacions, ni controls, ni cap limitació. “Només l’AfD pot salvar Alemanya”, afirma el president de Tesla. Salvar-la? De qui? Doncs dels liberals, dels conservadors o dels socialdemòcrates, que van aixecar un país nou –i van contribuir a construir una nova Europa– després del desastre de la Segona Guerra Mundial.
Lee tambiénUna seriosa ensopegada
En les últimes dècades s’ha recuperat en part la memòria col·lectiva –i la historiografia– per donar visibilitat a les dones, als afroamericans, als perseguits per les dictadures o a les cultures colonitzades. Ha estat un acte de justícia per compensar l’oblit. Musk se’ns apareix com l’apòstol de la desmemòria per avisar-nos que “ens juguem el futur de la civilització”. En això estaríem d’acord: ens juguem molt si perdem la memòria i deixem de combatre els que menyspreen la veritat. Ho va dir Albert Camus: “Un home sense ètica és una bèstia salvatge que l’han deixat anar al món”.