Avui fa cinc anys des de que es va confirmar el primer cas de covid a Espanya a la petita illa canària de La Gomera –de poc més de 22.000 habitants–, que es va
convertir, sense voler-ho, en el laboratori perfecte, per la seva mida, per provar les mesures de contenció del virus i evitar-ne la
propagació.
Llavors, ningú no podia imaginar que el primer cas es detectaria en una illa petita. Madrid o Barcelona tenien tots els números, si ens cenyim a la teoria de la probabilitat, perquè hi ha més moviment de persones, però el destí va voler que viatgés a l’illa un turista alemany que, abans d’arribar a les Canàries, havia estat en contacte amb una malalta de covid, companya de feina i nouvinguda de Wuhan ( Xina), on havia assistit a un curs. Va ser el Govern alemany el que va informar el Ministeri de Sanitat espanyol d’aquell possible contagi i, a partir d’allà, va començar una “ cursa contrarellotge” per localitzar el turista i aïllar-lo per impedir que el virus s’estengués.
No se sap si el turista va fer ús del bo que li va regalar l’Ajuntament el 2020; es va fer servir, però ningú no sap qui
El turista va ser localitzat a un habitatge vacacional al poble d’ Hermigua, juntament amb quatre amics més, aliens a tot el que s’estava movent al seu voltant. D’allà, una vegada informats del que passava, van ser traslladats a l’hospital, on els van fer totes les proves diagnòstiques per determinar si estaven infectats del virus. Només ell va donar positiu i va tenir símptomes lleus. “Recordo que era al despatx i va entrar el secretari a explicar-me que hi havia una ambulància davant dels apartaments i diverses persones amb bussejadors, com si anessin a ensulfatar el camp, i que potser era pel virus aquest que hi havia per allà”, apuntava ahir Jordán Piñero, que llavors era l’alcalde d’ Hermigua. Com recorda, tot seguit va entrar a internet a mirar què era allò. En aquell moment,
va descobrir per primera vegada la covid.
Quan es va confirmar el primer cas a La Gomera, no hi havia gaire informació sobre la malaltia i tampoc no se sabia com actuar i quines mesures aplicar per contenir-la, però, com explica Amós García, referent de la lluita contra la covid, el que es va fer va ser “aplicar les mesures clàssiques de salut pública”. García, que ha estat cap d’ epidemiologia i prevenció del Servei Canari de Salut i president de l’ Associació Espanyola de Vacunología ( AEV), afirma que la idea fonamental va ser fer “el que s’ha fet tota la vida”, que és l’aïllament dels casos i l’estudi de tots els contactes. Es van rastrejar restaurants, avions, vaixells, taxis, botigues... tots els llocs pels quals havia passat el turista. I va funcionar. “Malgrat totes les dificultats, no hi va haver casos secundaris a l’illa, fet que va posar en evidència que les mesures clàssiques de salut pública continuaven tenint una vigència espectacular”, indica García. Tres setmanes després, Canàries tornaria a ser pionera quan van confinar un hotel sencer a Tenerife amb 1.000 persones, després que s’hi confirmés un cas.
Cinc anys després, García crida l’atenció sobre la necessitat de potenciar l’estructura de l’atenció primària i de salut pública perquè “vindran més pandèmies” i no estarem preparats. “El canvi climàtic és una realitat i cada vegada s’aproximen més els hàbitats dels animals a les persones i apareixeran nous problemes que podrien explotar en forma pandèmica”, adverteix.
A La Gomera, la pregunta que es fan és si el turista de la covid ha tornat a l’illa o no. Ningú no ho sap. L’ Ajuntament li va regalar el 2020 un bo amb un viatge amb una caducitat d’un any perquè pogués tornar a gaudir de l’illa sense sobresalts ni malaltia. La institució ha confirmat que el bo es va fer servir, però ningú no sap qui se’n va beneficiar.