Potser sí que era una màquina perfecta, la que Manuel Baixauli va crear a Cavall, atleta, ocell (Periscopi), ja que de moment li ha donat el 8è premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any –i és finalista del Finestres–, dotat amb 25.000 euros (5.000 dels quals són per a promoció de l’obra), segons el jurat format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra, pel quals l’obra mostra “la dimensió poètica de la relació conflictiva d’un pare i un noi adolescent, que ressalta per la creació dels personatges i pivota sobre el tema de l’art com a plataforma de salvació”.
La novel·la guanyadora narra la vida d’un fuster perfeccionista atribolat pel seu fill –per al qual construeix una màquina–, una relació que retrata en un univers propi en què també es deixen caure alguns personatges de novel·les anteriors, una reflexió sobre els sacrificis que els pares poden fer per ajudar els fills.
Lee tambiénLa màquina perfecta de Manuel Baixauli
Durant l’acte de lliurament del premi, ahir a la Casa Rius, en l’entrevista que la periodista Anna Guitart va fer als tres finalistes abans de fer-se públic el veredicte –que a més de l’escriptor valencià eren Alba Dedeu per La conformista (L’Altra) i Elisenda Solsona per Mammalia (Males Herbes)–, Baixauli va voler fer una lloança del perfeccionisme, perquè “hi ha poca gent que faça bé la feina, que hi posi els cinc sentits”. L’escriptor ha volgut apostar també per la ficció perquè “tot i que sempre partim de la vida, la meva és massa avorrida perquè faça autoficció realista, hi he de posar imaginació”. Al capdavall, “el tema del llibre és universal, ens passa a quasi tots i arreu del món, i és difícil de solucionar perquè tots dos tenen raó: el pare perquè el fill balla a la vora del precipici, i el fill perquè ha de fer el seu camí, però sempre són unes relacions molt complicades”.
Abans de lliurar el premi, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va voler reivindicar el poder de la literatura parafrasejant Franz Kafka, perquè “si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny que ens colpeja el crani, per què llegim? Un llibre ha de ser com un pic de gel que perfori el mar congelat que tenim a dins”, i també va celebrar el bon moment de la literatura i de la indústria del llibre en català.
Baixauli –que suma una llarga llista de guardons com el Ciutat d’Alzira, diversos premis de la crítica catalana i valenciana, el Crexells o el Llibreter– va recordar que quan li van trucar per dir-li que era finalista no es va voler atrevir a creure que guanyaria, va lloar les finalistes i assegurava que pensant en els quatre-cents quilòmetres i sis hores de viatge, es recordava del Bartleby de Herman Melville: “Preferiria no fer-ho”. “On és el cementeri dels discursos no dits?”, es preguntava pensant en tots els finalistes. El seu no hi haurà arribat.
Trajectòria d’un premi
L’Òmnium és, amb el Finestres, el premi a obra publicada en català més ben dotat, i va néixer el 2017 amb la voluntat i ambició d’igualar-se a altres premis literaris similars com el Goncourt francès i el Booker anglès. El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait amb Els estranys (Edicions de 1984), i després l’han obtingut Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Periscopi); L’esperit del temps, de Martí Domínguez (Proa); Boulder de Eva Baltasar (Club Editor); Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor); Ràbia de Sebastià Alzamora (Proa), i l’anterior edició la guanyadora va ser La mestra i la bèstia (Anagrama), d’Imma Monsó.
