Loading...

El líder i la seva quadrilla

Quan, a la meva adolescència, vaig començar a llegir sobre la Segona Guerra Mundial, aviat em va assaltar una pregunta a la qual, tants anys després, no he trobat una resposta satisfactòria: com és possible que Alemanya, un país en aquell moment líder en ciència i cultura, caigués en mans d’una quadrilla de malfactors d’ínfim nivell liderats per un geni del mal, que van deixar la seva pàtria vençuda, arrasada i humiliada en només dotze anys? No ho sé del cert, però el que sí que tinc clar és que un fenomen com aquest es pot repetir a qualsevol país i en qualsevol moment, si es donen determinades circumstàncies de malestar social intens, desconfiança arrelada a les institucions i pola­rització fomentada des del poder. Cosa que un líder no pot aconseguir per si sol, sense el suport de la seva quadrilla.

Hitler, Goering, Goebbels i Hess

LV

Com ha de ser aquesta quadrilla? Sebastian Haffner la descriu al seu llibre Alemania: Jekyll y Hyde. El nazismo visto desde dentro, aparegut el 1940!, quan el nazisme era al seu zenit. Haffner atri­bueix al líder un valor primordial: “Res indueix a més error que ficar al mateix sac Hitler i jerarques com Goebbels, Goering, Von Ribbentrop i Himmler”, perquè són diferents, raó per la qual seria ingenu creure que Hitler podria ser substituït per algun dels seus lloctinents. Si Hitler fos enderrocat, tots els Goering i Goebbels caurien de l’arbre mort com fulles seques. Hitler, tant se val el que es digui, és un cas a part. En canvi, cadascun dels caps nazis no és sinó un vulgar aventurer i arribista amb més o menys qualificació professional i més o menys escrúpols, que ha apostat pel cavall guanyador. Perquè Hitler va ser l’únic que va descobrir com es puja del no-res al poder absolut i com, malgrat tot, s’amplia aquest poder a una velocitat sense precedents. Els altres, uns mediocres acabats, només han estat executors i imitadors, disposats a baixar del tren abans que es precipiti a l’abisme.

S’han d’encendre les alarmes si un partit dona proves de corrupció i cinisme en l’acció política

Les característiques definitòries dels dirigents nazis van ser: a) una corrupció desbocada, b) una gran capacitat de treball, i c) un cinisme il·limitat. La seva corrupció va ser insòlita: set membres de la cúpula del partit van robar 142 milions de marcs en sis anys, malgrat les lleis dictades per ells mateixos i la pena de mort prevista per a tal conducta; però la corrupció no es va limitar als caps, sinó que es va estendre als nivells inferiors del partit i de les SS. Pel que fa a la capacitat de treball, és indiscutible que aquesta camarilla va mostrar una entrega total, que no es pot considerar com una continuïtat del vell ideal prussià, del qual la separen la corrupció i l’amor pel luxe, que contrasten radicalment amb l’estricta moral i amb l’ascetisme dels antics prussians. I, pel que fa al seu cínic nihilisme, és aquest el tret que els fa més repugnants, perquè els dirigents nazis no coneixien cap religió, cap moral, cap humanitat ni cap inhibició tradicional. Potser tampoc no eren conscients que no observaven les normes que de vegades substitueixen la religió, com l’honor, la decència i el bon gust. Tot i això, sí que ho sabia qui havia vist les seves maneres de provocadors, el seu plaer ofenent els indefensos, la dissimulada covardia personal en els moments crítics o perillosos i la falta de veritable caràcter i d’humor. 

Lee también

“Venid y vamos todos con flores a porfía…”

Juan-José López Burniol

Deixant de banda Hitler, que fou una cosa pitjor, els dirigents nazis van ser una expressió acabada de la banalitat –i de la grolleria– del mal. Per això, la seva normalitat fa que no es tracti d’un fenomen extraordinari, sinó que la seva periòdica aparició constitueix un fet normal i susceptible, per tant, de repetir-se amb reiteració i de manera semblant a qualsevol lloc i en tot moment. Per això s’han d’encendre totes les alarmes quan, sigui quina sigui la ganga propagandística que es faci servir per amagar-ho, un partit doni proves certes de corrupció i cinisme en la seva acció política. Al final, un dels factors determinants per avaluar una situació política concreta és precisament l’actitud­ dels protagonistes. Per descomptat, la del líder, però també la de la seva quadrilla.