El Parlament d'Alemanya va rebutjar aquest divendres un projecte de llei d'enduriment de la política migratòria presentat per l'oposició conservadora liderada per Friedrich Merz, enmig d'una intensa polèmica perquè tot apuntava que, en cas de ser aprovat, es convertiria en la primera legislació alemanya adoptada gràcies als vots de l'extrema dreta. Finalment, el text va rebre 338 vots a favor, 350 en contra i 5 abstencions.
Contingut de la llei a part, la polèmica creix per com l'acceptació tàcita per Merz i el seu bloc conservador de CDU/CSU de vots del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) ha erosionat el cordó sanitari (aquí anomenat Brandmauer, tallafocs) que els partits es comprometen a aplicar per mantenir l'AfD fora del poder. El Govern en minoria de socialdemòcrates i verds del canceller Olaf Scholz es va oposar de ple a aquest text i va acusar Merz de trencar aquell consens, en un ambient de forta tensió política davant les eleccions generals anticipades del proper 23 de febrer.
Ja dimecres, el conservador Friedrich Merz, favorit per convertir-se en canceller després de les eleccions, havia donat un pas de rosca acceptant el vot del partit ultra en una moció no vinculant sobre restricció migratòria. Amb aquesta actitud, Merz va erosionar el cordó sanitari. L'assumpte va provocar una inusual presa de posició pública de l'excancellera democristiana, Angela Merkel, qui va carregar dijous contra el seu correligionari Merz, retraient-li com “un error” haver permès “per primera vegada, una majoria amb vots de l'AfD en una votació en el Bundestag el 29 de gener del 2025”, segons va escriure en un comunicat.
Aquest divendres, en una espiral de converses als despatxos del Bundestag (cambra baixa del Parlament) durant una llarga aturada, Friedrich Merz va intentar pactar amb socialdemòcrates i ecologistes algun acord sobre el projecte de llei, en una operació negociadora en què va participar el partit liberal FDP. El bloc conservador, format per la democristiana CDU de Merz i la seva sòcia històrica, la socialcristiana CSU de Baviera, aspirava a aconseguir el suport d'aquests i altres partits per evitar així que s'aprovés només gràcies als vots de l'AfD. Finalment, el text ni tan sols s'ha aprovat. Tot apunta que una vintena de diputats conservadors no van votar a favor.
“Encara podem tancar junts les portes de l'infern”, va dir el diputat socialdemòcrata Rolf Mützenich al faristol de la cambra abans de la votació, instant a la CDU/CSU “restablir el cordó sanitari” –que el SPD donava ja per bancarroter- dels partits moderats davant l'AfD. Els conservadors insistien una vegada i una altra que no buscaven una aliança de govern o un pacte sobre aquesta llei, sinó promoure les seves idees per limitar la immigració. “No es pot creure de debò que allarguem la mà a un partit que vol destruir-nos”, va dir Friedrich Merz amb referència a l'AfD. Durant gran part de la sessió se'l va veure amb el semblant molt seriós.
S'escampa la impressió que Friedrich Merz, de 69 anys, un líder de partit sense experiència de govern i amb considerables dosis d'arrogància personal, ha donat una greu ensopegada amb aquest moviment, que pot atribuir-se a un intent d'arrabassar a l'AfD la bandera electoral del rebuig de la immigració. El projecte de llei, que Merz va fonamentar en recents atacs mortals perpetrats per estrangers, pretén acabar amb el reagrupament familiar per als qui tenen estatus de protecció que no arriba a l'asil ple, incloure en la llei l'objectiu de limitar la migració i donar a la policia federal competències per rescindir ella mateixa permisos de residència. El text, conegut com a ‘llei de limitació de l'afluència’
En cas d'haver-se aprovat, aquest projecte de llei tampoc no hauria tirat endavant, perquè no hauria passat el tràmit en el Bundesrat (cambra alta del Parlament), la cambra de representació dels 16 lands (estats federats) que componen el país, alguns dels quals tenen coalicions de govern encapçalades per socialdemòcrates o verds. Fins i tot dos presidents regionals democristians, Kai Wegner (alcalde governador de Berlín) i Daniel Günther (president de Schleswig-Holstein), s'han oposat a la tolerància de la CDU a rebre el suport en vots de l'AfD.
La moció no vinculant de Merz aprovada dimecres en el Bundestag gràcies a l'AfD demanava la devolució a la frontera d'estrangers sense documents d'entrada vàlids, inclosos potencials sol·licitadors d'asil, la qual cosa xoca amb la legislació europea d'asil. Es va adoptar per molt estret marge (348 vots a favor, 345 en contra i 10 abstencions), i no hauria tirat endavant sense el concurs d'Alternativa per a Alemanya (AfD). També va votar a favor el partit liberal FDP. Aquell dia, Merz va argumentar que “una decisió correcta no es converteix en incorrecta perquè persones inadequades estiguin d'acord amb ella”, i va insistir que no formarà coalició de govern amb la ultradreta. A l'acabar la votació, va dir: “Lamento la majoria amb l'AfD”.

Manifestants en defensa del cordó sanitari a la ultradreta davant la seu del partit socialcristià CSU a Munic, el 30 d'enero
'Wir sind die Brandmauer!'
Manifestacions a favor del cordó sanitari a l'extrema dreta
La possibilitat que per primera vegada s'aprovés una llei amb el concurs de la ultradreta ha causat indignació, i bona part de la societat civil s'ha mobilitzat per condemnar el pas donat pel bloc CDU/CSU del candidat Friedrich Merz com un “ruptura d'un tabú” i un “clivellament del cordó sanitari”. Des de dimecres s'han produït manifestacions de protesta en diverses ciutats sota el lema Wir sind die Brandmauer! (Nosaltres som el tallafocs), principalment davant seus regionals o locals de la CDU. La de Munic davant el quarter general de la CSU va reunir unes 10.000 persones. Per al cap de setmana i fins al 7 de febrer són programades per xarxes contra la ultradreta gairebé un centenar de marxes en d'altres tantes ciutats alemanyes. La de Berlín serà aquest diumenge.