La indigestió de les paraules

Ja va proclamar un dia sir Winston Churchill que no hi havia res més indigest que menjar-se les pròpies paraules. Aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo va haver d’empassar-se el gripau i anunciar que allà on havien votat en contra, ara ho farien a favor. Es referia al decret òmnibus, que pràcticament no s’ha tocat, més enllà de tres qües­tions irrellevants, però passen per l’arc de triomf l’augment de les pensions, el nou ingrés mínim vital, els ajuts per la tragèdia de la dana i el volcà de La Palma, la rebaixa del transport públic, la prohibició de tallar el subministrament dels serveis bàsics a les famílies vulnerables i fins i tot es dona llum verda al traspàs al PNB del seu edifici històric a París.

El pacte del PSOE amb Junts, després del seu vot negatiu, no va més enllà de donar visibilitat als postconvergents, que volen fer veure cada setmana que tenen la clau de la governabilitat. I així, amb aquesta comèdia de saló, seguirem fins que un dia Pedro Sánchez, quan les circumstàncies li siguin favorables,
decideixi prémer el botó vermell. I de moment, paciència i a atipar-se de musclos a Waterloo.

Com que amb les coses de menjar no s’hi juga, el PP anuncia que votarà sí al decret òmnibus

El PP ha entès que no pot oposar-se a tot, perquè amb les coses de menjar no s’hi juga. Els seus dirigents han de llegir més història. L’especialista francès Jean-Louis Flandrin afirmava que la relació del papa Lleó X amb la mantega per Quaresma va ser una de les causes últimes de la Reforma; també mantenia que la frontera entre els països catòlics i els protestants coincideix en gran manera amb la línia que separa els països de l’oli i els de la mantega. I fins i tot abans de Luter hi va haver una revolta per la mantega que es va acabar quan Anna de Bretanya, en contreure matrimoni amb el rei de França el 1791, va negociar que una part de la població pogués menjar-ne els dies de dejuni.

Lee también

El cuc que li va arruïnar la carrera

Màrius Carol

Feijóo ha dit, després de l’anomenat cop de volant del PP respecte al decret òmnibus, que els seus diputats votaran “en consciència, a favor dels pensionistes, de València i dels usuaris del transport públic”. D’això es desprèn que abans, quan el van rebutjar, ho van fer inconscientment. Tot plegat molt estrany, poc consistent i absolutament innecessari. I, sobretot, massa indigest.