Què faríem sense vostès? La pregunta no va adreçada a vostès, amables lectors i lectores, encara que pugui semblar-ho, perquè, en efecte, sense que vostès llegissin Guayana Guardian, aquest diari no tindria possibilitat de subsistir.
La pregunta ens la fem molts de nosaltres quan pensem en les persones vingudes de fora que van arribar i continuen arribant a aquest país a la recerca de millors condicions de vida, una necessitat que des de fa milers d’anys ha impulsat la gent. Sense els vinguts de molt diversos llocs d’Europa, Amèrica, Àfrica o Àsia, principalment de Romania, Ucraïna, Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, l’Argentina, el Perú, Cuba, el Marroc, Gàmbia, Senegal, la Xina o el Pakistan, molts seríem menys afortunats. Sí, sí, menys afortunats. La nostra vida quotidiana seria més complicada i més difícil.
Em pregunto sovint què faríem tots nosaltres, els 48.446.594 espanyols sense els 6.735.487 estrangers?, segons dades de l’INE de l’últim trimestre del 2024.
Qui cuidaria de la seva mare, benvolguda lectora? Qui recolliria els nens a l’escola, benvolgut lector? Qui li netejaria la casa? Qui li despatxaria el pa al forn del barri, la fruita a la verduleria propera? Qui li portaria la pizza a casa? Qui conduiria la furgoneta que transporta mercaderies necessàries, per exemple, productes farmacèutics? Qui li serviria el cafè al bar de la cantonada? Qui voldria fer el torn de nit en els anomenats comerços de 24 hores?
No segueixo. Encara que podria, perquè moltes de les persones absolutament imprescindibles perquè la vida a les grans ciutats funcioni amb normalitat són homes i dones arribats des de lluny, a vegades fugint de les guerres, com els ucraïnesos, de la inseguretat, com els veneçolans, de la precarietat, com els bolivians, els peruans, els senegalesos i tants d’altres.
El nou Neró ianqui ha començat les devolucions d’immigrants, una de les seves promeses més reiterades
Igual que a les ciutats, i fins i tot encara més imprescindibles són els immigrants al medi rural. El cultiu de la terra, però sobretot la recol·lecció de verdures i fruites, està en mans de temporers. A Almeria, per exemple, de marroquins, que travessen l’Estret amb els papers en regla, només quan hi ha feina, i tornen després a la seva terra, com feien molts espanyols que anaven a França a veremar, cosa que en alguns pobles del nostre país encara persisteix. En molts altres llocs les campanyes de recollida de determinades fruites, com els préssecs, les maduixes, estan massivament a càrrec d’immigrants, alguns amb papers i d’altres, no. Quan no s’aconsegueix mà d’obra legal s’opta per la il·legal, perquè en cas contrari es perdria la collita que tant va costar portar a terme perquè resulta molt difícil que els autòctons vulguin treballar al camp de sol a sol, en condicions dures.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va reconèixer l’any passat que Espanya necessita entre 250.000 i 300.000 immigrants anuals per mantenir l’Estat de benestar i sostenir les pensions, i va assenyalar que les persones estrangeres que cotitzen a la Seguretat Social sumen 2,9 milions, això és el 13,6% dels afiliats, i representen el 16% dels treballadors autònoms.
Lee tambiénUna proposta
Davant aquestes dades oficials sobre la necessitat d’immigrants perquè el futur Estat de benestar del nostre país no decreixi i atesa l’evidència que el nostre dia a dia seria bastant més complicat sense el seu ajut, se’m fa molt difícil entendre la posició dels que consideren que els immigrants són violadors o terroristes, i si no es mengen les mascotes, com va dir el cervell privilegiat de Trump, davant el qual tots hauríem de llevar-nos el barret, què dic el barret, el crani, és perquè hem aconseguit que les nostres siguin més agressives que les dels estatunidencs.
El nou Neró ianqui ha començat les devolucions d’immigrants, una de les seves promeses més reiterades. Ho ha fet en compliment d’un dels seus eslògans: “Amèrica per als americans”, sense pensar, imagino, que els únics americans de veritat són els navahos, els apatxes, els cherokees, els sioux i així fins a 570 tribus. 9,7 milions d’estatuni- dencs si les dades consultades no fallen.
Trump empra aclucalls, la qual cosa li permet veure només una part de la realitat, la que li interessa. La pena és que aquí, al nostre país, compta amb admiradors que segueixen les seves maneres i són capaços de negar que els immigrants els fan també a ells la vida més fàcil.