El 5 d’agost del 2023, quan mig Espanya estava de vacances, una notícia que havia passat a Tailàndia va arribar als mitjans: la mort i el posterior esquarterament del cirurgià colombià Edwin Arrieta a mans del jove espanyol Daniel Sancho. El greu succés no hauria ocupat tantes hores de televisió
–ni tantes pàgines impreses– si l’autor confés del crim no hagués estat el fill i el net d’actors coneguts. El pare és Rodolfo Sancho ( Isabel i Mar de plástico ), i l’avi, Sancho Gracia ( Curro Jiménez ).
“M’havia desplaçat a Màlaga per visitar els pares i, de sobte, em van començar a trucar de diversos mitjans de comunicació per preguntar-me pel cas perquè visc a Àsia des del 2007 i havia escrit un llibre sobre el català Artur Segarra, que va assassinar i esquarterar David Bernat a Bangkok”, recorda Joaquín Campos. “El desaparegut programa de Telecinco La última noche em va contractar per cobrir el tema des de Ko Samui i, més tard, em va contactar La Esfera de los Libros perquè els va agradar com ho explicava i el coneixement que en tenia pel fet de viure al país, mentre que la resta dels periodistes parlaven del cas des d’un plató a Madrid”. El resultat és Muerte en Tailandia, la verdadera historia de Daniel Sancho y Edwin Arrieta , que acaba de sortir a la venda.
“El cas és clar des del principi
–explica Campos a aquest diari, a Barcelona–. Però m’he centrat a investigar unes quantes incògnites, com, per exemple, per què Sancho cita Arrieta a Ko Pha Ngan? Qui és Alice Tassanapaporn, una dona tailandesa amb connexions fosques que és darrere de la defensa de l’espanyol malgrat que no és advocada? I, finalment, on són els diners?”.
Per Joaquín Campos, que ja va escriure sobre Artur Segarra, el mòbil del cas són uns diners que no han aparegut
En un relat rigorós i, alhora, molt amè, Joaquín Campos arriba a la conclusió que el mòbil de tot el cas són uns diners, que segons ell no han aparegut i de què ningú no vol parlar: “Arrieta havia de crear una societat amb Sancho, amb qui tenia una relació des de feia un any i mig, per muntar un restaurant a Madrid i buscava un pis al barri de Sant Gervasi, a Barcelona, per viure-hi i muntar-hi un despatx de cirurgia plàstica. Quan una persona busca un pis, és perquè té diners”. I continua: “Pel que he investigat, i m’han confirmat fonts policials de Sud-amèrica, alguns inversors d’ Edwin Arrieta es dedicaven al blanqueig de diner negre, per això cap de les dues parts no en vol parlar”.
Campos tampoc no es pronuncia a favor de cap dels dos equips jurídics: “Hi ha un culpable i una víctima, clarament, però això no significa que jo estigui a favor d’un i en contra de l’altre. És cert que Juango Ospina, l’advocat de la família Arrieta, és més seriós, mentre que Marcos García Montes ha muntat un circ mediàtic i molt matusser i no entenc per què les televisions li han seguit el joc i han defensat Daniel Sancho, malgrat que ha reconegut els fets des del principi, i també el seu pare, Rodolfo Sancho, que ha tingut una actitud lamentable. Només Silvia Bronchalo, la mare, ha sabut mantenir-se a lloc”.
Gairebé alhora de la publicació de Muerte en Tailandia, la verdadera historia de Daniel Sancho y Edwin Arrieta , ha arribat a les llibreries Daniel Sancho, toda la verdad y nada más que la verdad . “L’autor, Triun Arts, és una gran persona i el seu llibre es complementa amb el meu. El recomano
–diu Campos–. Quan va esclatar el cas, els mitjans espanyols van arribar a Ko Samui com un cavall desbocat i el jutge va decidir fer el judici a porta tancada”.
Triun Arts ha aconseguit la documentació oficial del judici i l’ha traduïda del tailandès
I aquí hi ha l’interès del llibre de Triun Arts: “Gràcies als meus contactes derivats del meu podcast especialitzat en true crime vaig aconseguir el sumari policial i les actes oficials de cada dia del judici, que, després de no permetre l’accés a la sala, constitueixen un veritable tresor. Les he traduïdes directament del tailandès i aquesta és la base de llibre”, explica José Ruz, el nom real de l’autor, en conversa telefònica des de Sevilla. A l’octubre, es va autopublicar el llibre, que va vendre a través d’Amazon i va ser el segon títol més venut del mes, fet que va despertar l’interès de Penguin Random House, que ara l’ha portat a totes les llibreries.
“Avui hi ha molt públic interessat en el true crime , però no és comparable amb el de la premsa rosa. I el cas de Sancho ha estat una bomba perquè està a cavall dels dos”, diu Triun Arts. “És el primer cop que veig tantes hores de debat als platós i tan poc qüestionament a la defensa de l’acusat, i això que les decisions de García Montes i les declaracions de Rodolfo Sancho, que va ser qui va contractar l’advocat, no han estat encertades, potser haurien d’haver escoltat Silvia Bronchalo, més assenyada i coherent, en comptes d’apartar-la del cas”, afegeix.
Després d’haver analitzat tota la documentació oficial, l’autor és contundent: “La defensa de García Montes no ha servit de res. L’ha volguda portar des d’ Espanya, però un advocat espanyol no pot portar un cas a Tailàndia, per això van contractar un advocat d’ofici, a qui donaven ordres. La seva línia d’investigació s’ha basat a desacreditar Edwin Arrieta, però igualment no justifica el que va fer Sancho”. En canvi, Triun Arts defensa el procediment d’ Ospina. “El va contractar la Darling, la germana de l’ Edwin, quan va volar a Madrid des de Colòmbia per ser entrevistada a la televisió. I aquest va contactar amb un despatx d’advocats tailandesos, a qui va donar plena llibertat per treballar”. I afegeix: “Aquesta ha estat la gran diferència entre els dos equips de treball”.
Els dos autors critiquen les televisions que han defensat l’acusat i els seus advocats
Tots dos defineixen Sancho com un “home dur, arrogant i poc empàtic” ( Campos), “que només veia Arrieta com una manera de guanyar diners” ( Arts), i “matusser en l’execució del crim” ( Arts), “perquè amb fanfarroneria pensava que no l’enxamparien, i fins i tot després d’haver llençat les restes al mar jugava amb amics en una platja pròxima” ( Campos).
Els dos autors coincideixen en el futur negre que l’espera a la presó de Surat Thani: “És difícil que el recurs que vol presentar la defensa prosperi, perquè són els mateixos jutges que l’han condemnat a la pena capital”. I Campos afegeix: “Només hi ha una possibilitat que d’aquí uns vuit anys pugui ser traslladat a una presó espanyola, però ha de sol·licitar el perdó, reconèixer els fets i pagar íntegrament la indemnització a la família de la víctima”.
