Bob Woodward va titular el llibre sobre l’actual president dels Estats Units, escrit durant l’anterior mandat, amb una sola paraula: Por. El subtítol era més explicatiu: Trump a la Casa Blanca. El comandant en cap està convençut que el poder real és la por. De fet, es tracta de la seva eina favorita, que li permet intimidar els opositors, frenar els crítics i fer empassar saliva als aliats. La seva intenció és que aquests es rendeixin, es dobleguin o s’arronsin. Així va construir el seu imperi immobiliari, la història del qual és plena de demandes judicials, amenaces contra socis i competidors, i fins i tot revenges implacables. De la mateixa manera pretén governar el món els propers quatre anys.
Cada dia posa sobre la taula una nova amenaça, quan no és Mèxic per la immigració i el Canadà pel fentanil és la Xina per la seva penetració comercial; quan no és Dinamarca per Grenlàndia o Panamà pel canal, és la Unió Europea perquè creu que ha maltractat els Estats Units. I a Veneçuela li ha faltat temps per rebre l’assessor de Trump i lliurar-li sis presos dels Estats Units sense que ni els hagués de demanar.
La por és l’eina favorita de Donald Trump per doblegar socis i opositors
En el mandat anterior, la por de tantes amenaces va fer que els primers dos mesos a la Casa Blanca, el principal assessor econòmic de Trump, Gary Cohn, i el secretari del seu gabinet, Rob Porter, li van amagar documents de l’escriptori del president per evitar que els firmés i els Estats Units es retiressin del Tractat de Comerç de l’ Amèrica del Nord i o eliminés l’acord comercial amb Corea del Sud. Tots dos van ser acomiadats, però li van explicar el fet a Woodward per al seu llibre.
Lee tambiénLa política no és només espectacle
Trump no creu en els lideratges empàtics, prefereix actuar com un mascle alfa sense escrúpols. La por és un mecanisme per negociar, però sovint resulta una arma massa perillosa. El president dels Estats Units vol que ningú no estigui segur de comptar amb el seu favor. Exigeix lleialtat individual i permanent a països i persones. Però si el món es posa de genolls, encoratjarà futurs abusos, però a més soscavarà la seva pròpia credibilitat. La por és un esquema adaptatiu i un mode de supervivència, però plantar-li cara és el millor mecanisme de defensa.