L’immobiliari en cap
FUTURS IMPERFECTES
Donald Trump, quan contempla les imatges aèries que ofereixen els drons sobre la franja de Gaza, no veu les tragèdies dels seus habitants, ni el gran cementiri en què s’ha convertit la regió, ni tan sols la destrucció total de pobles i ciutats. Trump tanca els ulls i s’imagina un resort turístic, amb ports esportius, complexos hotelers, restaurants davant el mar i camps de golf.
Ni tan sols entén que els més de dos milions de gazians que volen viure a les seves terres siguin un problema: els enviarà als seus veïns –egipcis i jordans– i als europeus solidaris, com Espanya o Noruega. Només un cínic pot considerar que la seva ocurrència sigui un acte de generositat humana, quan l’ONU qualifica la proposta d’una acció de neteja ètnica i el Tribunal Penal Internacional ho considera un crim contra la humanitat. L’ONU? Segur que a Trump li encantaria convertir el seu edifici de Manhattan en un hotel de luxe.
Trump, com li passava a Pich i Pon, quan mira el paisatge només hi veu propietat urbana
El president dels Estats Units insisteix dia rere dia a quedar-se amb Gaza i proposa que Israel lliuri la franja quan acabi formalment la seva guerra. I, de moment, Benjamin Netanyahu ha encarregat al seu exèrcit un pla per permetre la sortida voluntària dels palestins de la regió.
Trump recorda l’alcalde barceloní Joan Pich i Pon, un altre home fet a si mateix, que va començar com a lampista i va acabar com a polític. Va ser un personatge al servei dels especuladors del sòl, que li van facilitar arribar a l’alcaldia amb el suport del Partit Radical d’Alejandro Lerroux. En una ocasió, poc abans que el fessin fora per les seves martingales amb l’estraperlo, el van portar al Tibidabo i des de dalt de la muntanya, mirant la ciutat, només se li va passar pel cap de dir: “Quanta propietat urbana!”. L’home era un poeta, un somiador com Trump, capaç d’imaginar-se la Riviera a Gaza. On els altres perceben una tragèdia, ell hi intueix un negoci. I pot ser que tingui un lapsus com el de Pich i Pon, quan en una visita d’Alfons XIII a la ciutat, li va dir: “Majestad, a sus pies la ubre”. En aquest cas no serà la confusió amb la paraula urbe, sinó el convenciment que Gaza és una mamella per esprémer. L’últim negoci del pitjor capitalisme.