Nova batalla per la privacitat. Des de fa anys, Apple està en el focus dels cossos policials d’arreu del món. Un dels principals valors de la marca és la seguretat i això la posa en el punt de mira dels que volen accedir a tot el material que acumulen els nostres mòbils. L’últim intent és del Govern del Regne Unit, que ha recorregut a una llei del 2016 per reclamar que li atorgui accés a tot el que es guarda als comptes d’usuari d’iCloud que estan encriptades. No només dels ciutadans britànics, sinó dels d’arreu del món.
La funcionalitat dels iPhones que encripta les dades d’iCloud no està activada per defecte. Es diu protecció de dades avançada i implica que, en el cas que l’usuari oblidi la contrasenya, ni tan sols Apple disposarà de les claus necessàries per ajudar-lo a recuperar les dades. Per això, abans d’encriptar-les, l’usuari ha de deixar configurat algun mètode per poder-les recuperar.
La companyia va al·legar l’any passat que “no hi ha cap raó” per la qual el Regne Unit decideixi per tots
El diari The Washington Post va explicar ahir que el Govern britànic va emetre el mes passat una ordre secreta basada en l’anomenada llei de Poders d’ Investigació del Regne Unit del 2016, popularment coneguda com la llei dels Tafaners . Tot apunta que han exigit a Apple un accés general als arxius xifrats de qualsevol usuari del món.
Encara que Apple deixés de prestar la funcionalitat de protecció de dades avançada al Regne Unit, això no satisfaria la petició britànica, que vol accedir a les dades de tots.
La llei estableix que, en aquest cas, Apple podria recórrer contra la petició basant-se en elements com el cost que tindria i la desproporcionalitat del que li demanen, però el recurs no pot endarrerir l’aplicació de l’ordre governamental.
El diari indica que Apple hauria rebut un document anomenat notificació de capacitat tècnica. Revelar que s’ha fet aquesta demanda pot ser considerat delicte. A més, en el cas que cedís a les demandes del Govern, tampoc no en podria avisar els usuaris.
Apple s’ha oposat sempre a qualsevol intent d’aquesta mena i, al març, quan es debatia una esmena a la llei, la companyia va argumentar que “no hi ha cap raó per la qual el Govern britànic hagi de tenir autoritat per decidir pels ciutadans de tot el món si es poden beneficiar dels avantatges de seguretat demostrats que es deriven del xifratge d’extrem a extrem”.
És difícil que Apple compleixi aquesta ordre. Un dels casos més emblemàtics va tenir lloc el desembre del 2015, quan l’FBI va demanar a la companyia que li proporcionés una porta posterior per accedir al mòbil d’un terrorista mort a la localitat de San Bernardino ( EUA). Apple s’hi va oposar, ja que va al·legar que això destruiria l’iPhone.
