Asmaa al- Ghul, periodista i activista palestina, va néixer a Rafah el 1982. Crítica amb Hamàs, Israel i Fatah, es va exiliar a França després de la guerra del 2014. Ara presenta la traducció al català de L’insoumise de Gaza , que explica la seva lluita, la situació del poble gazià i la complexitat del conflicte palestí.
Com recorda la infantesa al campament de Rafah?
Va ser una època molt dura. Hamàs i jo ens vam criar junts, tots dos vam néixer en la dècada dels vuitanta. Inevitablement formava part del meu entorn. Els meus oncles i alguns dels seus amics s’hi van unir en els seus inicis i es van tornar molt coneguts. Des d’aquell moment, els soldats israelians van començar a assaltar casa meva amb freqüència, ja que els buscaven com a membres de Hamàs.
Creu que el lideratge de Hamàs representa els interessos de la cultura i la població palestina avui dia?
És una part de la societat, però no és la totalitat. Gaza és la terra de dos milions de persones i no tots són membres de Hamàs ni són religiosos. Molts són persones corrents que volen viure en pau, conservarcasa seva i trobar estabilitat.
Al llibre parla sobre la situació de les dones a Gaza. Quins canvis ha percebut en els seus drets i rols els últims anys?
L’opressió de les dones no està únicament lligada al règim islamista, sinó que està profundament arrelada en la cultura patriarcal més àmplia de l’ Orient Mitjà. Tanmateix, amb el Govern de Hamàs les limitacions a les llibertats de les dones es van tornar encara més severes.
Veu alguna esperança realista de pau en el futur pròxim?
Netanyahu s’estima més la guerra que la pau. Prefereix mantenir el conflicte indefinidament abans que permetre que els palestins tinguin el seu propi Estat. No li interessa la pau. Fins i tot quan Abu Mazen va donar a Israel tot el que volia, no li va correspondre mai. Ell és un home de crim, no de pau. Per fer realitat la pau, ens cal un líder que s’hi comprometi, però aquest líder encara no ha arribat.
Creu que l’ alto el foc representa una oportunitat real per alleujar el patiment a Gaza o només és un respir temporal del conflicte?
Més del 80% del territori ha estat destruït i es calcula que caldran 60.000 milions de dòlars per reconstruir-ho tot. La situació a Gaza és pitjor que mai. Sí, alguns palestins encara hi sobreviuen, però a Gaza no hi ha vida real.
Com ajuden les accions de la comunitat internacional, especialment de potències com els Estats Units o Qatar, en el conflicte?
Biden tenia el poder d’ aturar la guerra des del principi, però no va actuar. El seu govern va ser feble i vergonyós. Va tenir la capacitat de pressionar més Israel, però Netanyahu sempre va saber que tenia la paella pel mànec. Va fer servir aquest poder per escalar la guerra fins a convertir-la en un genocidi.
Percep algun risc que l’acord sigui vist com una victòria de Hamàs o d’Israel?
Els dos bàndols consideren que han guanyat. Resulta irònic perquè no es tracta d’una victòria en absolut. Hi ha innombrables víctimes i el que estem presenciant és un genocidi, no un triomf.
Com valora l’arribada de Donald Trump per al futur del conflicte?
No soc fan de Trump, sé que és un problema per al món. Però sempre he pensat que hi hauria canvis quan ell estigués a punt de governar. Ens cal un boig per aturar-ne un altre. [Entrevista efectuada dies abans de l’anunci dels plans de Trump a Gaza.]
Què diria als que intenten justificar l’ocupació afirmant que Gaza és governada per Hamàs?
Israel fa més de 75 anys que imposa l’ocupació. Sense aquesta ocupació, Hamàs ni tan sols existiria. Encara que pugui estar en desacord amb les parts, tenen dret a existir i a lluitar contra l’ocupació.
Al llibre mostra una barreja d’amor i frustració per Gaza. Com descriuria la relació actual amb la seva terra?
Trobo molt a faltar Gaza. Vull tornar-hi, però em sembla impossible. És una ciutat tan pobra i tan innocent. Als meus ulls, sempre serà bonica, fins i tot ara. Però tinc esperances per al futur, per als nens que hi creixeran. Vull criar els meus fills a Gaza, no a França com a estranys, però com podem tenir aquesta esperança si la guerra continua?