I ara, Alemanya. Les eleccions del 23 de febrer ens diran quina direcció agafa el país germànic, que, si no hi ha sorpreses d’última hora, donarà un cop de volant a la dreta amb la previsible victòria de Friedrich Merz, candidat de la CDU, i l’efervescència dels neonazis d’AfD. El dubte rau a saber si la reprimenda que Merz va rebre d’Angela Merkel per acceptar vots dels neonazis en la seva croada antiimmigració l’ajudarà a recordar les arrels democristianes del seu partit o, seguint les pràctiques de les dretes autoritàries, s’abonarà a la persecució dels immigrants per tapar les seves pròpies vergonyes i cohesionar la població en temps d’incertesa.
Deia fa unes setmanes Xavier Melero en aquestes mateixes pàgines que Merkel va posar fi a Europa amb la decisió d’obrir les fronteres durant la crisi dels refugiats del 2015. Melero, comparant Merkel amb una “venedora de bíblies” per la vestimenta, concloïa que l’alemanya va dinamitar la seva carrera política amb la decisió d’acollir aquells refugiats que eren massacrats per l’autòcrata Orbán. El que en realitat va fer Merkel no va ser més que seguir la seva consciència i arrels cristianes i ser coherent amb els valors fundacionals europeus. Però a més hi havia una explicació econòmica. Alemanya, que com Europa té un problema gravíssim d’envelliment de la població i baixa taxa de natalitat, necessitava, necessita, immigrants. No es va tractar només d’ètica. Va ser també una decisió econòmica per preservar l’ Estat de benestar i garantir treballadors a un país amb una oferta de treball minvant.
El gran error de Merkel va ser una política econòmica fallida que la invasió russa d’ Ucraïna ha deixat al descobert. Paradoxalment, la cancellera que va esprémer els països del sud amb una austeritat inclement observa ara com la locomotora d’Europa que ella va pilotar durant setze anys està engarrotada. I ella té bona part de responsabilitat de la debilitat germànica: no va emprendre ni una reforma estructural, no va cuidar les infraestructures i ho va fiar tot al superàvit comercial i fiscal, basat en la demanda de la Xina i l’ús del gas rus. Aquests són els veritables errors d’una Merkel que, malgrat el seu mal acompliment econòmic, amb la seva ètica i valors els dona mil voltes a Merz i a la dreta populista hegemònica avui a Europa i al món.
