Els demòcrates van a la resistència

Davant l’assalt descarat a les institucions federals liderat per Donald Trump i executat per la seva mà dreta, Elon Musk, la reacció inicial dels demòcrates ha estat la resignació. L’oposició ha quedat superada pel ritme amb què el president signa ordres executives cada dia –en deu dies ha aprovat més decrets que qualsevol dels seus predecessors els primers cent dies de mandat–, en­vaint l’autoritat del Congrés i ­superant els frens imposats per la Constitució. Amb una majoria republicana servil a les dues cambres legislatives, el Partit Demòcrata és conscient del seu marge d’acció reduït a escala federal.

Tot i això, hi ha una altra història a les institucions estatals. Els fiscals generals d’estats demòcrates coordinen una resistència legal a l’avenç de la ultradreta i, de moment, s’han mostrat com l’únic contrapoder efectiu. Les seves demandes han aconseguit bloquejar, almenys de manera temporal, vuit iniciatives del president mentre desenes de casos esperen la resolució.

Després de les demandes conjuntes de 22 estats i organitza­cions de drets humans, dos jutges federals van suspendre l’aplicació de l’ordre executiva que elimina el dret a la ciutadania per naixement. Tots dos la van con­siderar “descaradament inconstitucional”, ja que es tracta d’un dret protegit per la catorzena esmena, promulgada el 1868. Una desena de demandes es dirigeixen a altres polítiques migratò­ries, com ara la que permet als agents accedir a llocs de culte, el memoràndum que accelera i amplia l’abast de les deportacions, el decret que restringeix les sol·li­cituds d’asil o el que pretén retenir fons federals a les ciutats que no col·laborin en les batudes de l’Administració.

Els tribunals també van reac­cionar ràpid a l’intent de congelar fins a tres bilions de dòlars en fons per a subvencions, ajuts i préstecs per alinear-los amb les “prioritats” del Govern. Després del bloqueig cautelar de la justícia, que va al·legar que l’assignació de fons és autoritat del Congrés, la Casa Blanca va recular i va retirar l’ordre. Amb l’objectiu de reduir despesa pública, el De­partament d’ Eficiència Gover­namental (DOGE), que lidera Musk, també va enviar un correu a dos milions d’empleats federals en què els animava a dimitir a canvi de vuit mesos de sou. Un jutge de Massachusetts va suspendre la data límit imposada per acceptar l’oferta, dijous, i presidirà avui una altra audiència per decidir si aixeca la prohibició.

Divendres un altre jutge va ­impedir que l’ Administració Trump dugués a terme el pla de suspendre d’ocupació 2.200 treballadors de l’ Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional ( Usaid). Aquesta agència està en procés de ser desmantellada i ja s’ha posat sota ­supervisió del Departament d’ Estat, que pretén ampliar els acomiadaments i reduir la plantilla de 14.000 a 300 treballadors “essencials”.

La decisió judicial va bloquejar una part d’aquest pla després de la demanda del sindicat de fun­cionaris més important i el sin­dicat que representa el Servei Exterior, i dimecres rebrà en una audiència els arguments de les parts. Els sindicats temen que, si l’ Administració té èxit en aquest cas, tingui via lliure per estendre els acomiadaments generalitzats a altres agències, on ara com ara s’ha limitat a acomiadaments selectius als càrrecs de lideratge.

Els tribunals s’han mostrat com l’únic contrapoder efectiu a les ordres executives de Trump

Un altre jutge va restringir dissabte l’accés del DOGE al sistema de pagaments i informació classificada del Departament del Tresor, al·legant el risc d’un “dany irreparable”, ja que Elon Musk i el seu equip no formen part del Govern, sinó d’una agència “espe­cial” que ha d’auditar l’Administració i ha de plantejar mesures per reduir costos. La decisió va arribar en resposta a una demanda que van presentar Letitia James, la fiscal general de Nova York, i els fiscals generals demòcrates de divuit estats més.

El Govern ha reaccionat amb menyspreu a aquestes decisions. El vicepresident, J.D. Vance, va afirmar ahir que “no està permès que els jutges controlin el poder legítim de l’Executiu”, quan aquesta és precisament una de les funcions principals del sistema judicial, segons la Constitució: exercir de contrapès a l’au­toritat de l’Executiu i interpretar si les seves decisions s’ajusten a la legalitat vigent.

S’espera que el Govern recorri contra les decisions i exhaureixi totes les vies legals fins a arribar al Tribunal Suprem. Malgrat que l’Alt Tribunal disposa de majoria conservadora i tres magistrats nomenats per Trump, en el passat ha demostrat que no sempre donarà la raó al republicà.

La via judicial ja va ser la més efectiva per combatre Trump durant el primer mandat, quan els fiscals van presentar més de 100 demandes contra la retallada del sistema públic de salut, els drets civils, les polítiques climàtiques i la immigració. Al ritme que va el republicà, és previsible que la xifra se superi amb escreix els pròxims quatre anys.

Mentrestant, els legisladors demòcrates comencen a des­pertar l’esperit combatiu que
van mostrar el 2017. La setmana passada es van manifestar a les portes de diferents agències ­governamentals sota el setge de Trump. “Potser tenim uns quants escons menys al Congrés –va dir el congressista més jove, Maxwell Frost, en una protesta davant del Departament del Tresor–. Però no serem la minoria, sinó l’oposició”.

Hi va haver concentracions semblants davant de la seu de l’ Usaid i el Departament d’ Educació, que Trump ja ha avisat que vol desmantellar per passar-ne les competències als estats. ­Malgrat que els legisladors re­coneixen la poca capacitat d’acció, ja que són minoria a les dues cambres, confien a entorpir les votacions que necessitin majo­ries qualificades per evitar el fi­libusterisme (com ara les lleis
de pressupostos, que hauran d’aprovar abans del 14 de març per evitar el tancament de ­Govern), com també convèncer els republicans moderats per-què votin contra certes mesures.

El vicepresident, J.D. Vance, afirma que “no està permès que els jutges controlin el poder de l’Executiu”

L’activisme també pren forma. La setmana passada desenes de milers de persones van prendre els carrers de les principals ciutats gairebé cada dia, principalment amb missatges contra el pla de deportacions massives, però també contra l’acció de l’home més ric del món, Elon Musk, per soscavar els programes de què depenen les comunitats més desfavorides. Entre els cartells que hi havia a la protesta de dissabte a Los Angeles destacava un missatge: “Demòcrates, desperteu i pareu el cop d’ Estat d’ Elon”.