Quan tenia set anys em van operar de les amígdales i, com a incentiu, els meus pares em van prometre que em regalarien una pilota de futbol de les de debò, que llavors en dèiem “de reglament”. Aquella pilota era un tresor, fins al punt que una vegada que amb els companys de l’escola vam disputar una patxanga al pati i em van assenyalar un penal que no ho era, vaig decidir acabar el partit, enduent-me la pilota. No em sento gens orgullós de la meva reacció, però ho he tornat a recordar amb enrojolament escoltant el locutor de Reial Madrid Televisión, que quan l’àrbitre César Soto Grado va assenyalar la pena màxima a instàncies del VAR per una trepitjada de Tchouaméni a Lino, el periodista de la televisió del club blanc va començar a cridar: “Jo me n’aniria del camp, és una vergonya. Aquesta és la llardosa Lliga de Negreira”.
Soto Grado pitant el penal
És un disbarat que des de la televisió oficial de l’entitat s’insti els jugadors a anar-se’n del partit. Però és que poques hores més tard, l’Adana Demirspor, cuer de la Lliga turca, es va retirar de la gespa de l’estadi del Galatasaray per un penal que va decretar l’àrbitre i que va permetre que Morata, que debutava amb el seu nou equip, avancés el quadre d’Istanbul. Poc després, el director de l’Adana va retirar el seu equip del terreny de joc, davant el desconcert general.
Des de Madrid Televisión es va suggerir marxar del camp després de xiular un penal l’àrbitre
John Carlin va escriure al llibre La tribu que la injustícia és el que més defineix el futbol, el que distingeix aquest esport de tots els altres i el que fa que mogui més gent i sentiment que cap altre: “Al final d’un de cada dos partits sempre hi ha un grup apreciable de persones –aficionats, periodistes i exjugadors que surten a la ràdio i la tele– que opinen indignats que el resultat va ser immerescut”.
Lee tambiénCimeres borrascoses
El factor irracional té un pes decisiu, però molt més irracional és anar-se’n perquè no estàs d’acord amb una decisió arbitral. L’alemany Lichtenberg deia “que quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte”. Suggerir marxar del camp per una decisió arbitral o fer-ho demostra impotència. Murakami va dir que en l’esport no hi ha més opcions que superar-se a un mateix o perdre. El fet d’abandonar la competició ni li passava pel cap.