Eneko Andueza es consolida com a líder del PSE, àrbitre de la política basca

Reforçat per uns resultats electorals relativament bons en l’últim cicle electoral i acompanyat per Pedro Sánchez, el líder dels socialistes bascos, Eneko Andueza, serà avui proclamat secretari general del PSE per quatre anys més.

La rivalitat entre el PNB i EH Bildu li permetrà amb tota se­guretat continuar exercint d’àrbitre de la política basca, un rol que podrà assumir al debat sobre el nou estatus d’autogovern, però que, tot i això, haurà d’exercir amb tacte si vol blindar l’entesa amb els jeltzales.

Andueza arriba al Congrés d’aquest dissabte amb un PSE situat en un context d’estabilitat. En els comicis al Parlament basc de l’any passat els socialistes van amortitzar al màxim una pujada de vots de tot just mig punt i van aconseguir dos escons més, amb què van arribar als 12 representants.

Aquests resultats electorals els van permetre sumar majoria absoluta amb el PNB, que va aconseguir 27 escons, els mateixos que Bildu, i negociar a l’alça la seva presència al nou Govern d’ Imanol Pradales, de manera que els socialistes van aconseguir més carteres (5 de 15) i de més transcendència, insistint en una aliança que ja els havia atorgat cotes creixents de poder en ajuntaments i diputacions.

“Han buscat carteres que puguin tenir visibilitat i una línia política coincident amb el Govern central. La seva idea és fer aterrar a Euskadi polítiques públiques que es defineixen a l’ Executiu estatal”, explica Ainara Villaño, politòloga especialitzada en comunicació política i anàlisi de dades de la consultora Silván & Miracle.

Aquest component és molt rellevant, ja que entre els socialistes bascos sempre hi ha hagut dubtes de fins a quin punt els beneficiava participar en executius de coalició amb el PNB sent el soci menor i havent-hi un cert risc de quedar invisibilitzats. Desterrat en certa mesura aquell temor, el moment d’estabilitat del PSE reposa sobre dos pilars: la coalició amb els jeltzales, una entesa de llarg recorregut en la política basca, i, en segon lloc, el fet de tenir el poder a Madrid, una cosa que sempre ha beneficiat el PSE.

Més enllà del que pugui passar a Madrid, la coalició amb el PNB sembla estable a curt termini, però apareixen algunes esquerdes si es mira més enllà. Als jeltzales els ha resultat molt rendible lligar curt el PSE per garantir que els socialistes, com a àrbitre de la política basca, no mirin Bildu; tot i això, la majoria que tenen és exigua i en institucions rellevants com les diputacions de Gipuzkoa i Àlaba o l’Ajuntament de Vitòria ja no compten amb majoria absoluta, fruit de l’auge de la coalició abertzale.

El PNB, d’altra banda, està tenint problemes per retenir els seus votants a les zones més clarament nacionalistes basques i corre el risc que la seva hege­monia quedi reduïda a l’entorn metropolità del Gran Bilbao. Les aliances amb el PSE continuen sent la fórmula de govern preferida dels votants del PNB, si bé un estudi de Silván & Miracle i EiTB Focus apunta que aquesta variable està canviant.

L’últim Sociòmetre del Govern basc, a més, reflecteix que, si bé Imanol Pradales està ben valorat per la major part dels votants socialistes (l’aproven el 68%), Eneko Andueza no desperta simpaties entre els votants jeltzales (només el 40% l’aproven). En aquest punt pot tenir influència l’estil directe del líder socialista, molt donat al xoc amb els seus socis de coalició.

D’altra banda, el grau de coincidència entre el PNB i Bildu entorn del nou autogovern és elevat, i la voluntat d’ Andueza d’exercir d’àrbitre també en aquesta qüestió podria obrir una bretxa amb els seus socis.