Xavier Duran es va llicenciar en Química, com Pompeu Fabra, i es va doctorar en Ciències de la Comunicació. Amb aquest bagatge, durant anys s’ha dedicat a desmentir els que consideren lletres i ciències dues realitats antagòniques. Com altres científics, és un àvid lectoescriptor. No només s’ha dedicat a la divulgació científica, per escrit i en programes de televisió, sinó que també publica narrativa des de fa anys. Aquest 2025 ens regala mil pàgines en dos volums complementaris. Gairebé mig miler conté una crestomatia de textos literaris amb fonament científic que recull i contextualitza a 100 visions literàries de la ciència i la tecnologia (Cossetània). I l’altre mig miler llarg de pàgines són les de la seva novel·la L’endemà d’ahir (L’Albí), on aboleix la convenció temporal d’una manera programàtica.
Xavier Duran és un esperit inquiet entossudit a combatre la intempèrie de l’espai que separa el pati de lletres del de ciències, i per aconseguir-ho ha construït una obra en volta catalana sense necessitat de fer servir cap cintri per anar recolzant els maons. El seu recull de fragments literaris és fruit de la curiositat de tota una vida lectora. Documenta, a través dels textos originals i dels estudis que han suscitat, la presència dels referents científics o tecnològics en l’obra de molts dels grans noms de la literatura universal. Hi trobareu exemples de tota mena, des de la presència del ferrocarril a l’obra d’Àngel Guimerà, el telèfon a la de Marcel Proust, la tuberculosi a la de Blai Bonet, la biologia a la d’Edward Albee o la robòtica en la del pare del terme, Karel Capek. En algun cas, la presència de la ciència és involuntària o una mera anticipació, com testimonia el capítol dedicat a James Joyce, pare putatiu de les partícules subatòmiques denominades quarks només perquè el físic Murray Gell-Mann, que va introduir el terme el 1964, es va inspirar en una frase de la seva novel·la Finnegans Wake (1939) que feia: “Three quarks for Muster Mark!”.
Xavier Duran ens regala dues obres complementàries de ciències i lletres
Pel que fa a la novel·la L’endemà d’ahir , Duran parteix d’una història d’amor entre la Rosa Galvany, una dona casada amb un editor anomenat Xirau que li dobla l’edat, i un periodista científic peruchianament batejat com Antoni Palau. La peculiaritat és que assistim a la relació fent salts temporals sense necessitat que els justifiqui cap màquina com la de H.G. Wells. Comencem situats el 2010 i després ens remuntem enrere fins al 1870, anem resseguint fent salts el segle XX i ultrapassem la ratlla del present per trobar el desenllaç de la novel·la en ple 2040. Els protagonistes travessen les limitacions temporals sense despentinar-se, però a cada època irromp una galeria de secundaris notable i va canviant el paisatge, amb un èmfasi fonamental en els avenços científics de cada època.