El vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, va pronunciar un discurs escassament protocol·lari, formalment ofensiu i políticament inacceptable en presència dels líders europeus reunits a Múnic. L’únic punt positiu de la barroera andanada del personatge és que va ser un acte de sinceritat amb la família europea. Com deia Don Corleone al seu fill Sonny a El Padrí : “No permetis mai que ningú fora de la família sàpiga el que penses”.
Vance va acusar els dirigents d’Europa de soscavar els valors democràtics i la llibertat d’expressió per la seva voluntat de regular la incitació a l’odi i les falsedats a les xarxes socials i per témer els votants, al·ludint amb això als tallafocs per frenar l’accés de la ultradreta al poder. El vicepresident va venir a renyir, a amenaçar i a donar lliçons morals als dirigents europeus. Una cosa molt atrevida quan eren ni més ni menys que els seus aliats, reunits en un fòrum anual de defensa i seguretat. També deia Don Corleone que “no hi ha amics a la feina, la nostra amistat està fundada en el negoci”.
El ministre de Defensa alemany va abandonar el seu discurs per replicar Vance amb contundència
Certament, assistim a un nou desordre mundial, segurament per l’enfonsament de l’anterior, que havia donat certesa a les nostres vides. La por i la fatxenderia intenten imposar canvis en la geopolítica. Els Estats Units renuncien a ser els defensors de la democràcia per convertir-se en el paladins dels nous negocis. No és veritat, com va dir Vance, que Donald Trump sigui el nou xèrif de la ciutat. Més aviat vol ser el CEO sense escrúpols del planeta.
Lee tambiénUna contrasenya com a nom
La cap de la diplomàcia europea, l’estoniana Kaja Kallas, va estar encertada quan li va recordar al vicepresident que semblava que buscava brega, quan els europeus eren els seus aliats. Però va ser Boris Pistorius, ministre alemany de Defensa, qui va canviar el seu discurs de seguretat, per avisar-lo que no tenia cap autoritat per comparar el que passa a Europa amb coses que succeeixen en països autoritaris, que la veritat no la decideix una minoria sorollosa i que els demòcrates han de ser capaços de defensar-se dels extremistes.
Els líders europeus no es van deixar trepitjar a Múnic, ara només cal que li plantin cara al xèrif, que, com passava al salvatge Oest, no sempre està del costat de la llei.