La mà invisible et toca la cara

El temps en què Elon Musk era considerat com una mena de Tony Stark de Marvel ja queda molt lluny. Avui amenaça líders del món lliure, té míssils, manipula governs i té un programa espacial. El milionari que va impulsar la mobilitat elèctrica amb Tesla és avui el dolent de Spectra.

Que la seva projecció pública podia ser un problema per a la marca de cotxes ja ho van advertir inversors i consell quan Musk va comprar Twitter enmig d’una pujada mediaticotestosterònica. Els efectes d’una mala gestió es podrien desbordar a Tesla.

Els mals auguris es van acomplir: la gestió erràtica de Twitter i una transició sense sentit cap a X ha acabat amb pèrdua d’usuaris, d’anunciants, d’ingressos i de valor de marca. El gran líder no era infal·lible. The Washington Post ha tingut accés a documentació interna de reunions d’alts càrrecs que demostra que aquesta preocupació inicial és avui un atac de pànic.

Ara el patró es repeteix. Amb
una imatge pública que es deteriora
a cada nova compareixença –a cada
tuit–, les vendes de Tesla s’enfonsen.
Els compradors pioners, els convençuts de la transició elèctrica, es treuen
els Tesla de sobre o bé s’hi enganxen
adhesius que diuen “El vaig comprar abans de saber que l’Elon era boig”.

El 31% de propietaris dels Països Baixos està considerant de vendre’l i el mercat de segona mà ha tocat fons (ja anava a la baixa després de les retallades en el preu dels nous models). A Espanya, les vendes han caigut un 75% en un mes, a Alemanya un 60%, i a Noruega, on els vehicles elèctrics superen els de motor, un 37,9%. Tesla ha perdut un 12% en borsa el darrer mes. Tot això mentre a les xarxes triomfa l’etiqueta #swasticar.

Els números no surten. Tampoc els personals de Musk.

Musk afirma que treballa de 80 a 120 hores setmanals, que reparteix entre les set empreses que dirigeix: Tesla, SpaceX, Solar X, Neuralink, The Boring Company i xAI. La divisió, en el millor dels casos, indica que només pot dedicar unes 17 hores per setmana a cada empresa, una quantitat ridícula per a empreses d’aquesta mida. Encara cal afegir-hi la gestió de l’infame DOGE, el departament encarregat de retallar el finançament a les agències federals, especialment les que amb la seva regulació molesten les sis empreses de més amunt.

A tot això, encara hi hem de sumar el temps de jugar a videojocs com Diablo IV i Path of Exile 2 , dels quals ha publicant vídeos manipulats per fer veure que és el millor del món.

Les percepcions sempre són subjectives, però els números ens parlen. En aquest cas ens diuen que si alces la mà en una salutació nazi, els mercats fan el mateix amb la seva mà invisible. Una mà que, com diria el Professor de Debò de La Competència de RAC1, et toca la cara i t’hi deixa els cinc dits marcats.