El futbol és el mirall de la vida. Conté l’amor, l’odi, la revenja, l’èxtasi, la decepció, la por i, per descomptat, la sort. El que no sabíem és que el futbol també podia ser un espai per a fins debats lingüístics.
Entro en la polèmica amb delit. Primer, per un sentiment que em desperta d’alliberament: podré escriure la paraula fuck per fi en tota la seva desvergonyida nuesa i no amb la covarda fórmula f***, com sempre va ser la meva obligació quan treballava per a la premsa anglesa. I, segon, per l’estranya sensació que tinc, potser per primera vegada a la vida, que faré un article convençut que realment sé de què parlo.
Em refereixo a la polèmica que ha generat l’expulsió del jugador anglès Jude Bellingham en un partit que es va disputar dissabte entre el seu equip, el Reial Madrid, i l’Osasuna. Segons l’àrbitre, Bellingham va rebre la vermella per haver-li dit “ fuck you!”. Bellingham insisteix que el que li va dir va ser “ fuck off!”, segons ell un insult menys agressiu que “ fuck you!”. Segons l’entrenador de Bellingham, Carlo Ancelotti, sí que va ser “ fuck off”, però sense el sig- ne d’exclamació, cosa que li restaria força.
M’encanta. Les paraules són el meu negoci: visc de vendre’n. I com que les escric gairebé igual de bé en espanyol que en anglès, insisteixo, estimat lector o lectora, que aquesta vegada em facin seriosa atenció.
Jude Bellinghammostra estupefacció després de ser expulsat, dissabte a Pamplona
‘Fuck’ conté més agressivitat i violència que ‘fotre’
A veure. En totes les saberudes anàlisis que he llegit sobre aquesta important qüestió en la premsa espanyola fuck es tradueix com fotre . Bé, sí, i no. Literalment el sentit és el mateix: correcte. Vol dir ‘copular’. Però fuck conté més agressivitat i violència per fotre . Pel simple so, en primer lloc: en la diferència entre rematar la paraula amb un dur ck o amb el més suau tre . En segon lloc, perquè utilitzada com a exclamació – fote’t! – no és insòlit sentir la paraula de la boca d’una dolça àvia catalana. Una dolça àvia anglesa mai de la vida no diria fuck!
Filant més prim, Bellingham té raó assenyalant que fuck off! és menys ofensiu que fuck you! És un matís, però sí, Bellingham l’encerta. Jo vaig dir fuck you! A un amic una vegada i em va retirar la paraula durant tres anys. Si li hagués dit fuck off! Hauríem fet les paus molt abans.
Després tenim l’aclariment que va intentar fer Ancelotti. Que la traducció més idònia del que va dir Bellingham a l’àrbitre seria no em fotis . Ancelotti no s’equivoca, sempre que Bellingham hagués dit fuck off amb un punt de suavitat, amb l’èmfasi més en la primera paraula que en la segona, sense necessitat de transcriure la frase amb signe d’exclamació, com explicava fa un moment.
És probable, sospito, que Bellingham digués fuck off! En tal cas hi ha un interessant precedent històric assenyalat una vegada per aquell savi de les lletres, Cristiano Ronaldo. Com va recordar The Times de Londres ahir (sí, la polèmica s’ha tornat global), durant el seu últim any al Reial Madrid Cristiano va dir: “Quan jugava a Anglaterra els jugadors deien f uck off! A l’àrbitre quan els assenyalava una falta en contra i l’àrbitre no s’ho prenia com a res gens personal, però aquí a Espanya t’ensenyen la targeta vermella”.
Ancelotti no s’equivoca, sempre que Bellingham hagués dit ‘fuck off’ amb un punt de suavitat
Finalment, una observació. Els anglesos de la Lliga espanyola juguen amb desavantatge. Tots els àrbitres, com gairebé tots els espanyols, una mica d’anglès n’entenen. L’àrbitre que va expulsar Bellingham n’ha d’entendre força si és que va pensar que sentia fuck you! Indica que sap que és més fort que fuck off!
Dic que els anglesos juguen amb desavantatge perquè podem suposar que un jugador croat, o nigerià, o neerlandès, o marroquí o fins i tot francès li pot dir qualsevol bestialitat a l’àrbitre sobre, per exemple, els hàbits sexuals de la seva mare o de la seva esposa sense temor de patir el més mínim càstig. Per tant, i per justícia, tots els àrbitres espanyols haurien d’aprendre les llengües de totes les nacions (més de 60, crec) dels futbolistes que juguen al nostre país. Però sospito que si se li proposés la idea al president de LaLiga, Javier Tebas, respondria, com a mínim, a l’ estil Ancelotti, amb un suau fuck off .