És sabut que la monarquia de Qatar va invertir esforços –i maletins– per millorar la seva reputació a Occident abans de la celebració del Mundial de futbol del 2022. L’insòlit va ser la revelació publicada al Canal 12 d’Israel: Eli Feldstein, exportaveu del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, va prestar serveis per a una companyia de relacions públiques contractada per Qatar
per millorar la seva imatge en
plena negociació per aconseguir la treva a Gaza i l’alliberament d’ostatges.
En temps crítics, quan l’opinió pública israeliana agonitzava davant els continus fracassos de les converses entre els emissaris de Netanyahu i de Hamàs a Doha, part de l’entorn de Bibi va blanquejar el tresorer de l’enemic. Fins a la matança del 7 d’octubre, Qatar va ser el finançador principal del grup islamista que governava Gaza. Els milions de dòlars que entraven a la franja, dedicats en teoria a pagar sous de funcionaris i ajuts a famílies necessitades, ingressaven mensualment amb el vistiplau israelià.
Fins a la matança del 7 d’octubre, Qatar va ser el finançador principal del grup islamista Hamàs
Netanyahu va apostar per la política de “divideix i venceràs”. Els dòlars qatarians van enfortir el règim islamista gazià, va prevaler la divisió interna palestina, i així es va allunyar qualsevol indici de reprendre negociacions diplomàtiques per resoldre el conflicte. “ Hamàs és un valor, l’ Autoritat (Palestina), una càrrega”, predicava l’extrema dreta jueva que sosté Bibi al poder.
Feldstein ja va desfermar una altra tempesta que li va costar el càrrec al novembre. Gràcies a la cooperació de tres oficials de defensa, va obtenir i va filtrar informació militar confidencial al diari alemany Bild , en un intent de manipular l’opinió pública domèstica contra els familiars dels ostatges que exigien la treva a Gaza. Pretenia culpar-los de frenar les negociacions a Doha, i fins i tot d’enfortir Hamàs. La justícia el va acusar de “perjudicar la seguretat nacional”, i va ser empresonat per haver utilitzat secrets d’Estat que van afectar els interessos del seu propi país.
Segons el Canal 12, Feldstein va contactar repetidament amb periodistes per consolidar una narrativa positiva de Qatar durant les negociacions per aconseguir la treva, en què també van participar activament Egipte i els Estats Units. La seva tasca va durar fins que va esclatar el cas que li va costar l’ingrés a la presó, on se li va posar vigilància especial per evitar un possible suïcidi.
Feldstein no és l’únic assessor extern de Netanyahu que va jugar a dues bandes. Jonatan Urich i Israel Einhorn, propietaris d’una empresa que assessora polítics arreu del món, també van ser contractats per Qatar perquè el promoguessin com un país pacífic abans d’acollir el Mundial. Els seus noms també es van relacionar amb el cas Bibileaks, la filtració de documents al Bild .
Durant el breu pas a l’oposició de Netanyahu entre el 2021 i el 2022, Urich i Einhorn van ser contractats pel líder del Likud per millorar la seva reputació. A començaments del 2023, el líder amb més anys al capdavant d’Israel va reprendre el poder. El fugaç “govern del canvi” que el va reemplaçar tampoc no va aturar el flux de maletins qatarians a Gaza. Entre el 2012 i el 2022, Doha va transferir uns tres bilions de dòlars a Gaza. Segons oficials israelians, part dels diners van ser desviats per Hamàs per edificar el seu conglomerat militar.
Malgrat no ser funcionari públic ni haver passat el requerit escrutini de seguretat, Feldstein va visitar regularment la comandància central de l’exèrcit israelià a Tel-Aviv i va passar llargues hores a l’oficina del premier. “Les conspiracions al voltant de Qatar són aclaparadores, i probablement encara desconeixem tota la història”, va considerar Yossi Verter en declaracions a Ha’aretz .
L’analista hebreu va obrir el meló sobre la connexió de Netanyahu i l’exdirector del Mossad Yossi Cohen amb Doha; les filtracions “probablement arribades des dels Emirats Àrabs Units” que exposen suborns qatarians al premier hebreu; i altres evidències respecte a diners del país àrab utilitzats per finançar campanyes electorals del Likud. “ Feldstein, un apassionat sionista, segons Netanyahu, és part d’un puzle amb centenars de peces confuses”, va especular Verter.
Ara per ara, l’evident és que els serveis d’intel·ligència qatarians
–país que va allotjar fins fa poc el lideratge de Hamàs en la diàspora– van penetrar al cor de l’oficina del primer ministre israelià. Des de la feble i fragmentada oposició, només Yair Golan, líder de la facció Democràtics, va alçar la veu per exigir responsabilitats. En resposta, Bibi va acusar un altre cop l’Estat profund (jutges i oficials de seguretat) de conspirar per intentar enderrocar-lo. “Què en sabia, de tot això, el primer ministre? I si no en sabia res, com és?”, es va demanar Verter.