Ken Martin, senador per Minnesota del Partit Demòcrata (PD), ha estat designat per coordinar l’oposició a Donald Trump. Martin demana que no li donin presses per elaborar una estratègia: “Encara ens estem traient els guants”, ha declarat, quan el que segurament els seus votants esperaven que digués era que s’estava posant els guants, però els de boxa. I amb una ferradura dins perquè cada cop no passés desapercebut.
Tornant als símils boxístics, els demòcrates estan groguis després del cop al rostre amb la dreta que els va clavar Trump les passades eleccions i no acaben de reaccionar. Fins i tot hi ha qui, com l’actor George Clooney –que va escriure un duríssim article a The New York Times que va retirar de la cursa electoral Joe Biden–, acaba de manifestar al programa The late show with Stephen Colbert que “això és la democràcia i funciona així, què esperen que faci, que assalti el maleït Capitoli?”. S’agraeix la posició serena d’un gran consumidor de cafè (que excita) com és l’actor, però hauria pogut enviar un missatge una mica més elaborat, a la vista de la llei del més fort que està imposant el president dels Estats Units.
El Partit Demòcrata es mostra impotent per respondre a un Trump desfermat
Trump té majoria absoluta a la Cambra de Representants i al Senat i disposa d’un Tribunal Suprem conservador. I el món es limita a mirar-lo, sense atrevir-se a parar-li els peus. El PD espera que algú dels seus es mogui. Els més joves i els més progressistes semblen ser els més actius, conscients que s’han de saber adaptar a una nova realitat. Els demòcrates ni tan sols guanyen en la llista dels podcasts més seguits.
Lee tambiénFer-se respectar
Mentre no emergeix un lideratge potent, una estratègia intel·ligent i un relat innovador en el PD, caldrà quedar-se amb el missatge del representant d’Illinois, Sean Casten: “Part de la nostra feina a Washington és ser churchil·lians, tenir molt clar el que està en joc, recordar-li al món que la majoria dels nord-americans són bones persones i no dubtar que la manera de posar fi als abusos és tornar cada cop”. Dit d’una altra manera, combinar el bonisme amb un cop de puny al fetge (és una metàfora) perquè són temps propicis a la fatxenderia.