Trump, fill de Putin

Quan tropes russes es van infiltrar a Crimea i Rússia es va annexionar la península el 2014, Merkel, després de conversar amb Putin, va comentar a Obama que el líder rus semblava viure “en un altre món”. Una dècada després, les declaracions de la delegació dels Estats Units a la Conferència de Seguretat de Múnic han generat una sensació similar, només que aquesta vegada era als representants euro­peus a qui els semblava viure, o despertar, en “un altre món”. La paraula que va definir més bé l’estat d’ànim és Weltschmerz, terme alemany que significa “dolor del món” i que expressa la tristesa davant la imperfecció de la realitat. 

Però quin món és aquest? Un en el qual l’inquilí de la Casa Blanca, el primer amb antecedents penals, culpa Ucraïna de la seva pròpia invasió, anomena “dictador” Zelenski i pressiona perquè firmi unes reparacions astronòmiques mentre la seva població segueix diàriament sota l’atac. Si l’informe Mueller concloïa que la campanya de desinformació i els atacs cibernètics de Rússia van influir en les presiden­cials del 2016, cosa que va resultar en el primer mandat de Trump, es podria interpretar que la posició actual respon a una devolució de favors, fossin sol·licitats o no.

Continuar amb la inèrcia habi­tual de l’estratègia de Brussel·les en seguretat –que el pla sigui no tenir pla– seria un error. Des del principi Trump va deixar clar el seu alineament amb la cosmovisió putinista: en la cimera del 2018 a Hèlsinki, va donar més crèdit a l’ocupant del Kremlin que als seus propis serveis d’intel·ligència. L’estil de tots dos –basat en la manipulació, el cinisme, el greuge nacionalista i la gestió de l’Estat com un negoci privat– ha arrelat a Europa, on els Patriotes, encara que no només ells, imiten la fórmula. 

Abans del 2016, Putin ja havia detectat que la frustració dels nord-americans després de la crisi financera els feia més receptius a crides populistes i autorità­ries. Ell mateix es va trobar una situació similar quan va succeir Ieltsin, i així va forjar el seu règim mafiós. L’única resposta per no quedar atrapats en aquell “altre món” imperialista (tricèfal, comptant la Xina) és que Euro­pa reforci sense complexos la seva democràcia, no caigui en el derrotisme i doni suport total a Ucraïna.