On va Trump, com un pilot boig al volant d’un bòlid? La seva resposta: a l’edat d’or. “L’edat d’or dels Estats Units comença ara mateix”, va proclamar en el seu discurs inaugural. Un país ric, amb una indústria puixant, sense immigrants il·legals molestos, que deixarà de gastar milions en armes per a Ucraïna i farà grans negocis construint, sobre els cadàvers i les ruïnes, un Mar-a-Gaza per a milionaris. Els mitjans per aconseguir-ho? Els que inventaria el meu avi en la tertúlia del cafè, en aquells discursos que començaven: “Jo, govern, això ho resolia en dos dies”, això que ara es diu cunyadisme. Que els cotxes es fabriquen a Mèxic? Se’ls posa un aranzel exorbitant i ja veuràs com aviat s’espavilen per fabricar-los als Estats Units. Que hi ha immigrants il·legals? Se’ls fica en un avió, i a Colòmbia, i si Colòmbia s’hi resisteix, se l’amenaça amb aranzels i ja veuràs que aviat se l’embeina. Que hi ha gazians a Gaza? Que se’n vagin a Egipte... Que fàcil tot!
Ja. Però hi ha, ho sento, dos petits problemes. El primer és una cosa que es diu... Com es deia?, ah, sí, lleis. Allò de fer fora un poble vençut de la seva terra, per exemple, legalment és un crim de guerra. Bah, una nimietat per a qui es declara a si mateix “molt llest”, “el rei”, “un geni”, que “sap més d’impostos que ningú, potser, en la història del món”. “Qui salva el seu país no incompleix cap llei”, ha declarat. Bé, doncs anem amb el segon problema.
Avui la clau del poder és la capacitat de construir una realitat alternativa
I és la possibilitat, si em permeten el dubte, que les seves promeses no es compleixin. Que els aranzels provoquin una inflació estratosfèrica; que l’economia necessiti immigrants; que dos milions de gazians es neguin a abandonar la seva terra (ficar-los en trens per la força?, en cambres de gas?...). Què farà, llavors, el geni?
Lee tambiénKarla Sofía Gascón versus J.K. Rowling
Molt fàcil: alterar el relat. Assegurar que és el millor president de la història del món, sense “potser”, i donar la culpa de tot el que va malament a d’altres. Ja ha dit que Ucraïna va començar la guerra i que l’accident aeri de Washington el van causar les polítiques de diversitat, que permeten contractar com a controladors nans i epilèptics. I troba gent que ho creu. Perquè avui la clau del poder és la capacitat de construir una realitat alternativa. No per res Trump carrega contra la premsa i ha elegit com a mà dreta el propietari d’una xarxa social. “Trump no convenç: hipnotitza”, explica el filòsof Jianwei Xun, que ha batejat el seu Govern com a “hipnocràcia”. Senyores i senyors, els presento l hipnòcrata, la nova modalitat d’autòcrata amb què ens haurem d’acostumar a lluitar.