Salutació nazi a Washington, vot a Berlín

La nova dreta dels Estats Units s'està aficionant a la salutació feixista. El primer en estirar el braç va ser Elon Musk, i ara el copia Steve Bannon, antic cap d'estratègia de la Casa Blanca. La nova dreta autoritària americana joguineja amb els símbols del feixisme i el nazisme davant la incomoditat d'alguns correligionaris europeus. Jordan Bardella, president del Reagrupament Nacional (antic Front Nacional) va renunciar ahir a prendre la paraula en la Conferència Política d'Acció Conservadora que se celebra aquests dies a Washington, després que Bannon efectués la salutació dels ocupants nazis de França. Un nacionalista francès que aspira a atreure el vot dels antics ‘gaullistes’ no podia tornar a París com si res hagués ocorregut. Per al nou grup dirigent dels Estats Units tot sembla ser un joc; es tracta de provocar i captar constantment l'atenció del públic. Des de fa un mes no han parat d'actuar. Per a la nova extrema dreta europea la història dels anys vint i trenta del segle passat encara pesa i proven d'esquivar-la. No s'atreveixen a tornar descaradament a les velles litúrgies. Els ‘jockers’ nord-americans, sí.

Al conèixer la decisió de Bardella de no intervenir davant el plenari de la conferència, Bannon va comentar el següent: “Si Bardella renuncia al seu discurs pel que ha dit la premsa ‘mainstream’ de mi discurs, això vol dir que és un nen i que no és digne de dirigir França”. Hores després, Elon Musk va acaparar també l'atenció de la conferència conservadora al rebre la motoserra de Javier Milei com a regal. Bannon, aixecant el braç per impressionar i espantar els europeus. Musk, brandant la motoserra argentina que simbolitza la retallada de les despeses estatals. La dreta autoritària se sent pletòrica. I a Washington hi ha dos galls competint pel favor de Trump. Bannon i Musk estan enfrontats.

Steve Bannon, antic executiu de Goldman Sach que va servir en la Marina de los Estados Units, es va interessar per la política i el cinema abans de convertir-se en l'home de confiança del primer Trump. Ell es vanta de ser el veritable promotor del moviment MAGA (Make America Great Again). En una recent entrevista amb el diari The New York Times –diari que sol desencadenar les ires dels trumpistes-, Bannon explicava fa deu dies que ell va descobrir Trump per a la política: “Em vaig reunir amb Jeff Sessions (dirigent republicà partidari de Trump, fiscal general dels Estats Units entre 2017 i 2018) i Stephen Millar (activista de la nova dreta dels Estats Units), amb qui tenia una relació propera, i els vaig dir: ‘Hem de trobar un candidat populista’. Li vaig dir a Jeff: “Tu ets un populista agrari, podries ser el punt de partida”. Però ell va respondre: “No, jo no soc el tipus, però aquell tipus arribarà”. Així que vaig començar a assistir a reunions amb les bases. Recordo que l'1 de maig del 2014 vaig anar a un esdeveniment a Hannover, New Hampshire. Hi eren Rand Paul, Mike Lee, Ted Cruz, Newt Gingrich... Tots ells. I també estava Donald Trump. Els discursos dels altres eren previsibles, variaven en matisos, però no tenien profunditat ni connectaven visceralment amb la gent. Llavors va parlar Trump i la gent es va inclinar cap endavant als seus seients”.

En poques paraules, Bannon es vanagloria públicament d'haver tingut la ‘idea’ i d'haver ‘descobert’ el personatge que l'havia d'encarnar. No és poc. L'exassessor de la Casa Blanca, caigut en desgràcia durant el primer mandat, concedeix ara entrevistes a mitjans ‘mainstream’ per malparlar de Musk a què considera un hàbil oportunista l'únic interès del qual és guanyar més diners a la vora del nou president dels Estats Units. “Elon Musk és un ‘tecnofeudal’, un oligarca de la tecnologia, el més intel·ligent de tots ells. Abans estava amb els demòcrates, però va saber veure les matemàtiques [electorals] i es va acostar a la campanya de Trump amb un xec de 250 milions de dòlars durant cinc mesos. Va donar suport plenament al nostre pla per buscar els votants amb poca informació i les mares que havien canviat durant la pandèmia. Ell suport aquella estratègia. Va ser el primer i després van venir els altres. Són tots liberals, són tots ‘superprogressistes’, tots són ‘tecnofeudalistas’ i l'ésser humà els importa poc. A aquesta gent cal detenir-la. I si no els detenim ara, no només destruiran aquest país, sinó que destruiran el món”, declarava al NYT. En una entrevista anterior amb el diari italià Corriere della Sera, Bannon va dir que faria tot el possible perquè Musk no obtingués el passi de color blau que atorga llibertat de circulació per la Casa Blanca. No sembla haver-ho aconseguit, de moment. Fa uns dies, Donald Trump i Elon Musk van comparèixer junts davant un periodista de la cadena Fox News, presentant tots dos com una parella molt ben avinguda: el president i el cònsol imperial. Sembla que hi ha baralla entre el cap dels ‘camises velles’ i els nous oligarques tecnològics amb el sentit de l'oportunitat implantat en un xip.

Bannon se sent desplaçat per Musk i vol venjar-se. Fa un mes, el dia del jurament de Trump, en un míting que celebrava la inauguració del mandat, Musk també va efectuar una salutació braç enlaire, que va intentar presentar com un gest d'entusiasme vital, negant de manera vehement que hagués intentat emular la salutació feixista. Bannon ha anat directe al gra, ha aixecat el braç i no ha intentat emmascarar res, assenyalant Musk com un impostor. Aquest és el missatge que ha volgut transmetre l'antic cap d'estratègia de la Casa Blanca, que en el seu discurs davant la Conferència Política d'Acción Conservadira va reivindicar un tercer mandat per a Donald Trump, possibilitat que no contempla la Constitució dels Estats Units.

Nota final. La salutació feixista no és la vella salutació romana. La salutació romà braç enlaire mai va existir. No existeixen fonts documentals que demostrin que els antics romans se saludessin d'aquesta manera. La ‘salutació romana’ és un mite creat pel poeta nacionalista italià Gabriele D'Anunzio a partir del quadre ‘El juramenti dels Horacios’, datat el segle XVIII, al qual apareixen tres guerrers romans del clan dels Horacios jurant amb el braç aixecat. D'Annunzio, inspirador de no pocs dels gestos rituals del feixisme italià, es va inspirar en aquell quadre, obra del pintor francès Joacques-Louis David, per publicitar la ‘salutació romana’ com un gest de reverència al Deure, al Cap i a l'Estat. El 1914 es va estrenar una pel·lícula muda titulada ‘Cabiria, el guió de la qual va escriure D'Annunzio, en la que els patricis romans se saluden braç enlaire. Des d'aleshores en totes les pel·lícules de romans, els cèlebre pèplum, apareix aquella salutació, que Benito Mussolini va fer seu, sent copiat per Adolf Hitler, cap del Partit Nacional-Socialista Alemany. A Espanya el va adoptar la Falange i es va convertir en la salutació oficial del règim instaurat pel general Francisco Franco. Tots simulaven ser romans. D'Annunzio va ser un notable escenògraf.

Els trumpistes nord-americans utilitzen ara la salutació feixista per competir entre ells i provocar els europeus. Per a ells es tracta d'un joc. Un macabre joc, ja que milers de joves dels Estats Units van morir en els camps de batalla europeus per derrotar el nazisme i al feixisme. Juguen a provocar per dir-nos que estan disposats a traspassar totes les línies que faci falta en la seva gran operació d'assalt al poder.

Diumenge es vota a Alemanya.