El preu del tiquet i el de la carta del restaurant han de ser el mateix

Una família va anar a un restaurant i els van donar la carta amb els preus. Fins aquí tot normal. La sorpresa va arribar quan van demanar el compte i van veure que els preus dels plats que havien demanat no eren els mateixos que hi havia impresos al menú.

“Això no es pot fer. La relació entre els clients i els locals de restauració es basa en el dret de saber la informació precontractual i el dret d’admissió que poden exercir els bars i els restaurants”, explica Esther Lorente, advocada especialitzada en consum.

Si ens trobem en aquesta situació, “tenim dret de reclamar i que ens cobrin els preus que apareixen a la carta”, assegura Lorente. En cas que el local s’hi negui, “cal demanar el full de reclamacions o presentar una queixa davant les oficines municipals d’atenció al consumidor”, afegeix.

Els locals estan obligats a donar el full de reclamacions a qui el demani. En cas que s’hi neguin, “es pot avisar la policia”, assegura l’advocada.

En aquest sentit, Lorente lamenta que les ressenyes a internet hagin substituït les reclamacions: “No solucionen res i només serveixen com a revenja”.

“L’únic cas en què ens poden cobrar per sobre dels preus de la carta és si ens hem assegut a la terrassa, però sempre que l’increment estigui especificat de manera clara i visible. I no s’hi val a dir que serà d’un 10% o un 15%. Ja ha de venir calculat”, aclareix Lorente. “Els preus hi han d’aparèixer amb l’IVA i tots els impostos inclosos; el preu final no l’ha de calcular el client”.

De vegades hi ha restaurants que ofereixen plats fora de carta. “En aquest cas, cal informar del preu, encara que sigui de viva veu”. Passa el mateix amb el famós import “segons mercat”, habitual a l’apartat de peixos dels menús. “En aquest cas, el restaurador està obligat a informar, de la manera més exacta que sigui possible, del preu de la ració que servirà. I si no informa del preu, cal preguntar-ho”, diu Lorente. “El problema –prossegueix – és que de vegades ens fa vergonya”.

Els locals també poden cobrar el pa, “però han d’informar que el cobraran i els clients tenen dret a dir que no en volen”.

Sobre el dret d’admissió, Lorente explica que “queda absolutament a discreció del local”. El límit és “no incórrer en un delicte d’odi i negar l’entrada a algú només perquè és negre, per exemple”, aclareix l’advocada.

En ciutats amb molt turisme és habitual que, a partir de determinada hora, els locals destinin les terrasses només per dinar o sopar. “És completament legal, però no s’hi val que ens demanin què volem i, després d’haver-nos servit la beguda, ens diguin que hem de demanar obligatòriament alguna cosa de menjar”. Passa el mateix amb els locals que no admeten taules per a un únic comensal. “També és legal, però ho han d’advertir abans”, conclou Lorente.