Hi ha connexions que estan fetes per conviure. Per posar pau. I repartir llum. Això és el que va passar a les Canàries entre Dani Olmo i Lamine Yamal. Aquesta vegada va ser l'extrem de 17 anys qui va habilitar un futbolista que ho necessitava més que ningú i més que mai en aquest Barça. Perquè quan Olmo juga, tot canvia. És diferencial. No ha tingut sort el del planter en la seva tornada al Barça entre inscripcions fallides i lesions. A Las Palmas va entrar en la segona part. I en 17 minuts va aconseguir molt més del que van fer la resta dels seus companys. Es va aliar amb Lamine Yamal, va controlar la pilota, va retallar la defensa canària i va rematar per marcar en un mal partit d'un Barça que continua patint davant rivals que busquen sobreviure en Primera Divisió. Ferran Torres, un altre revulsiu, va aconseguir posar en el descompte el 0-2 final.
Olmo va començar a la banqueta perquè Flick es guia pels mèrits, per la natura dels seus jugadors, pel calendari i pel rival. Ahir hi va haver quatre rotacions respecte a l'equip que va guanyar el Llamp Vallecano. L'alemany va apostar per una defensa més posicional amb Eric Garcia i Pau Cubarsí. L'objectiu no era cap altre que trobar una bona sortida de pilota més precisa i quirúrgica per esquivar aquells espais més reduïts. També va entrar Marc Casadó, suplent en els últims cinc partits perquè el joc fluís d'una manera més posicional i ordenada. Fins al descans, Fermín va ser l'elegit per completar el centre del camp. No va ser gens precís. I Koundé, que només descansa si arriba tard, ahir va recuperar la seva habitual titularitat.
Però això era la teoria. A la pràctica, el partit va ser un vaivé digne d'un carnaval canari. En set minuts es va passar d'un centre lateral de Pedri que Mika Mármol va aclarir quan ja anava a rematar a porta només Lamine Yamal, a una contra dels canaris que va acabar amb un tret de Bajcetic que no va blocar Szczesny. Va ser el primer ensurt de la nit. El rebuig del porter polonès va caure als peus de McBurnie, que afortunadament estava en fora de joc.
El Barça es va sobreposar com va poder amb un xut de Lewandowski al segon pal. Es va queixar el polonès que Fermín, poc encertat, no la hi passés abans per rematar amb més llibertat de moviments. En canvi, a la banqueta Flick va lamentar que Fermín no s'atrevís a rematar ell sol. Lewandowski va tenir una altra ocasió. Va ser un xut de falta directa que va marxar per sobre del travesser.
El Barça volia. Però no podia. Les pilotes li duraven un sospir. I cada pèrdua habilitava Las Palmas a contraatacar amb l'instint de supervivència que mou aquells equips que se saben a la corda fluixa. No és habitual veure Pedri tan poc precís. Va perdre 14 pilotes en 45 minuts. Casadó se les va tenir amb l'escocès McBurnie. I Eric Garcia va haver d'augmentar les seves vigilàncies sobre un Moleiro que no va parar d'importunar Lamine Yamal, incapaç d'assistir als seus companys. L'extrem va ser poc precís i molt accelerat. Com succeeix amb Pedri, si l'extrem no aconsegueix regular-se per la seva banda dreta, res no flueix.
Per l'esquerra ho intentava Galleda, que es va propulsar en atac. Per cedir el primer córner a favor dels canarios.Viti va aparèixer molt veloç per espantar Szczesny amb una volea llunyana. No es va quedar aquí l'actuació de l'equip canari que en 25 minuts va gaudir de tres ocasions més. Sandro Ramírez, format en el Barça, ja va demostrar el dia de l'1-2 a Montjuïc que sap trencar la línia avançada blaugrana. Ho va tornar a fer. I el seu tret, una cosa escairada, el va rebutjar bé Szczesny a córner. En aquell córner, no va entrar per poc el xut de cap altre del planter com Mika Mármol. Una altra ocasió de Moleiro va enfadar Flick. Aquella imprecisió no era pròpia d'un líder.
El Barça va arribar al descans sense encaixar. Potser va ser la millor notícia. Flick va trucar immediatament a Olmo sentenciant Fermín. I va arribar la llum entre tant desgavell. Posant la pausa que el Barça tant necessitava, Olmo va connectar amb Lamine Yamal, va frenar Álex Suárez i amb la cama esquerra, amb un toc subtil, va marcar el golàs de la semitranquil·litat. En la jugada següent, Olmo va intentar tornar-li el regal a Lamine Yamal amb un contraatac.
Però el Barça no va respirar fins al sospir final. Hi va haver un moment taquicàrdic. El va propagar Cordero Vega amb l'ajuda de Del Turó Gran al VAR. El segon es va prendre el seu temps per mostrar-lo al col·legiat un fora de joc inequívoc d'Alex Muñoz molt abans que el braç d'Eric Garcia toqués la pilota dins de l'àrea.
Flick va treure la seva última carta anomenada Ferran Torres que, en el temps del descompte, va marcar el gol de la tranquil·litat amb l'esquerrana. El de Foios es va aliar amb Raphinha i, amb ràbia i un cop amb l'esquerra potent va superar Cillessen. El col·legiat va xiular el final. I el Barça va respirar. Els de Flick continuaran sent líders una jornada més.
