Junts ha estat al focus de la polèmica aquesta setmana a decidir no liderar una moció de censura per desallotjar la líder d’ Aliança Catalana, Sílvia Orriols, del govern municipal de Ripoll. Hi va haver diferents motius que van decantar la balança: el fet que es creava un govern amb diversos actors de diferent signe polític –un “pacte Frankenstein”–, la possibilitat que Orriols, que compta amb l’escó al Parlament com a principal plataforma de projecció política i altaveu, es victimitzi –abans que se sabés el desenllaç, ja es referia a la moció com a cop d’Estat”– i un altre que no es va publicitar i no és gens menor. Si l’actual alcaldessa deixa les seves responsabilitats al Consistori, quedarà alliberada per campar al seu aire per la Catalunya rural, on Aliança ha obert aquests últims mesos agrupacions locals i on més pot créixer.
Qui més pot patir les conseqüències de la irrupció d’ Aliança és Junts –el PP, tot i que ja hi ha pactat, té el mateix problema amb Vox–, que comparteix frontera de vot amb aquesta formació i ara per ara opta per mirar de no deixar-li cap espai i silenciar-la. Per això, per exemple, els postconvergents aborden debats incòmodes com ara el de la immigració o bé el de la multireincidència, perquè no proliferi el discurs d’ Aliança, sobre el qual Carles Puigdemont adverteix des de fa temps. “Desconfieu de les solucions fàcils als problemes complexos”, proclamava durant la campanya electoral.
La situació de Ripoll la va provocar Orriols sotmetent-se a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos. És un mecanisme per evitar el bloqueig a les localitats on no hi ha majories. Si en el termini d’un mes –que acaba demà– no es configura un govern alternatiu, l’alcaldessa es manté al càrrec i aprova uns comptes que tant JxCat com ERC en algun moment van es van plantejar negociar.
Els dies previs a saber-se’n el desenllaç, fonts de Junts indicaven que l’escenari era “de mal fer” fos quin fos el resultat: si s’expulsava Orriols, sortia guanyant, i si continuava, com ha passat, també.
Sigui com sigui, la decisió dels de Puigdemont, en què la cúpula del partit va tenir molt de pes, va convèncer els regidors de la capital del Ripollès que era la millor via i també suscita crítiques en privat. Hi ha qui creu que, tot i que és tan legítim desbancar Orriols com no desbancar-la, el que no ha estat una bona idea és donar a entendre les setmanes prèvies que la moció de censura podia prosperar. “S’hauria d’haver dit sí o no d’entrada”, opina una font consultada, que afirma que s’hagués evitat molta polèmica i, a més a més, vaticina que el 2027, malgrat les objeccions que hi ha avui, hi pot haver acords amb Aliança en l’àmbit local a excepció de Ripoll.
Al partit n’hi ha que vaticinen que hi haurà debat sobre els pactes amb els d’Orriols en l’àmbit municipal
“L’expresident Artur Mas va dir que calia parlar amb ells i el que va fer va ser obrir camí. Tard o d’hora hi haurà acords, sobretot si no pactem amb el PSC”, opina aquesta font. “Tots els consells són benvinguts, però la política de pactes de Junts la decideix Junts”, es va afanyar a respondre llavors el secretari general, Jordi Turull a l’expresident, que va diferenciar “parlar” de les “estratègies conjuntes”.
Les paraules de Mas no són aïllades. Altres actors que orbiten a l’entorn de Junts, com el president de l’ Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, o el flamant president del Consell de la República, Jordi Domingo, han estat criticats, com Mas, per no posar línies vermelles a Aliança en totes dues organitzacions.
Una altra font consultada afirma que el debat que va tenir lloc al penúltim congrés de Junts sobre els pactes electorals amb els socialistes en l’àmbit municipal es repetirà d’aquí dos anys amb Aliança com a possible parella de ball en alguns pobles de la Catalunya interior.
Tot i això, dirigents de Junts assenyalen que la direcció no està per abordar aquest debat ara per ara en cap cas i tampoc abans dels pròxims comicis municipals, ja que “fins al 2027 queda una eternitat” i l’estratègia és una altra: no deixar espai a la formació d’ Orriols com va aconseguir fer al seu dia Plataforma per Catalunya a Vic, per exemple, amb l’alcalde de Convergència i Unió Josep Maria Vila d’Abadal.
Un dirigent consultat remarca que el que cal fer és “no deixar que Orriols es victimitzi i no deixar que quedi lliure”. “I que es desgasti”, afegeix. Per a això, continua, és precís donar suport als regidors de Ripoll amb tots els recursos necessaris per a una “oposició frontal”. A més a més, advoca per presentar el màxim nombre de llistes que es pugui a tot Catalunya i escollir el 2026 els millors candidats. “Després ja es veurà”, conclou, sense donar peu al debat sobre què fer d’aquí dos anys. Un altre dirigent destacat alerta que, tot i que hi ha frontera de vot, el discurs d’ Orriols quan parla dels migrants atempta contra la dignitat humana.
En la decisió de no donar suport a la moció de Ripoll també hi pesava el fet que la líder d’AC quedava alliberada
En l’apartat de crítiques a la decisió d’aquesta setmana també s’apunta que s’ha deixat en una situació delicada els regidors de Ripoll davant les altres forces opositores, per molt que la direcció del partit ara els prometi tot el suport del món. Qui les formula també té objeccions sobre el cordó sanitari del Parlament –permet la victimització de la dirigent xenòfoba i que guanyi vots a costa de Junts, argumenta aquesta font– i desdenya la reforma del reglament de l’inici de la legislatura que ha donat més temps i visibilitat a Orriols. Junts hi va donar suport a canvi d’introduir el vot a distància per a Puigdemont i Lluís Puig. Altres forces la van idear perquè la CUP no compartís el grup mixt amb Orriols.
