El març del 2021, La Vanguardi a va publicar un article titulat Què serà, serà . La lletra d’aquesta cançó ( Què serà, serà, whatever will be, will be... ) interpretada per Doris Day a la pel·lícula d’ Alfred Hitchkock L’home que sabia massa (1956), adverteix que ningú no pot saber amb certesa què li passarà l’endemà.
Avui, cinc anys després de l’inici de la pandèmia de la covid, som en una fase de transició incerta. La malaltia encara no és estacional ni endèmica. El virus SARS-CoV-2 continua sent un objectiu mòbil i difícil, que va uns passos al davant de nosaltres. No podem anticipar amb precisió els possibles augments de casos ni l’evolució del mateix virus, la seva capacitat d’evadir la resposta immunitària o la transmissibilitat. Les característiques clíniques de la malaltia han canviat, enmig d’un panorama immunitari molt diferent del que teníem el 2020.
Aquesta temporada amb prou feines s’ha vacunat un 38% de la població en risc
Tampoc no podem assegurar quin tipus de relació establirem finalment amb aquest coronavirus. Un escenari possible, i més probable, és un de semblant a la grip. En aquest cas, la covid es convertiria en una malaltia endèmica (hi haurà casos regularment) amb pics epidèmics estacionals (tardor-hivern) o no tan estacionals. La càrrega de malaltia per la covid podria ser moderada. Amb el pas dels anys, el nostre sistema immunitari s’adaptarà més al coronavirus. Hi continuarà havent casos, malgrat que potser més lleus. Aquesta va ser l’opinió del 90% d’experts consultats sobre la qüestió per la revista Nature el 2021. Un segon escenari possible, i menys probable, és aquell que trobarem semblant al refredat comú. La covid es convertiria en una malaltia endèmica lleu, més semblant potser a les infeccions respiratòries produïdes per altres coronavirus. En aquest escenari, la càrrega de malaltia podria ser moderada o baixa. No sabem quant de temps (probablement anys o dècades) podem trigar a tenir algun d’aquests escenaris. Un tercer escenari, en què el SARS-CoV-2 desapareix de la faç de la Terra, sembla molt poc probable. Tampoc no és probable que tornem a un escenari com el que vam viure el 2020.
En la fase actual, la nostra societat ha d’acceptar la càrrega anual de malaltia, especialment els casos greus i morts (cada vegada menys freqüents) relacionades amb la covid, i fer servir les millors mesures de prevenció possibles. Les vacunes actuals davant la covid ens protegeixen contra casos greus, ingressos hospitalaris i morts. Tot i això, no eviten la transmissió del virus ni proporcionen protecció prou duradora, de manera que cal esperar que el virus continuï propagant-se periòdicament. Hi ha nous tractaments i vacunes en investigació clínica que, si demostren la seva seguretat i efectivitat, ajudaran a reforçar les estratègies de prevenció i control. També cal modernitzar i reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica (poblacional, de les aigües residuals, seqüenciació genètica del virus, sistemes d’intel·ligència artificial).
Vigilants davant de l’InstitutdeVirologiadeWuhanel 3 de febrer del 2021
La campanya de vacunació davant la covid no ha aconseguit bons resultats aquesta temporada. Amb prou feines s’ha superat el 38% de cobertura de tota la població en risc a què es recomana aquesta vacuna, quan la xifra a arribar és del 75%. Per revertir aquesta tendència a la baixa, necessitarem més inversió i estratègies de comunicació i informació més pràctiques, originals i flexibles, que promoguin i facilitin la vacunació.
En resum, i simplificant en excés, la situació actual és molt millor que la de fa cinc anys. Tot i això, en les condicions actuals la població de més risc necessitarà dosis de reforç periòdiques de vacunes actualitzades, per intentar que el coronavirus, encara que ens encomani, causi només una malaltia lleu o moderada i n’evitem també les complicacions, entre les quals, la covid persistent. La vacunació davant la covid restaura i millora la
nostra protecció davant aquesta malaltia.
No s’ha d’oblidar el que vam viure tots. Cal recordar-ho i preparar-se sempre. No podem repetir el passat. Tampoc no podem predir el futur, però sí que podem provar d’influir-hi, tant individualment com col·lectiva. Acabo com ho feia el 2021: amb Doris Day i la seva pregunta, Què serà, serà, amb un esplèndid somriure i un to positiu. Si tots aconseguim fer les coses bé, el que serà, serà millor, de ben segur.