A l’últim congrés confederal de la UGT a Barcelona, es va reviure la memòria de la vaga del 1919, la de la Canadenca. El que va començar com a protesta per acomiadaments i retallades salarials es va transformar en una vaga solidària, demostrant la força i determinació de la classe obrera catalana, ampliant-se a la resta de l’ Estat. Si bé la CNT en va ser principal impulsora, la UGT hi va tenir un paper crucial a l’hora d’estendre el conflicte a escala nacional amb vagues de suport, cosa que finalment va pressionar el govern central per promulgar un decret que, entre d’altres, establia la jornada de vuit hores. Aquesta fita no va ser un gest de benevolència governamental, sinó la conseqüència del poder d’organització i solidaritat obrera.
Avui, després d’intenses negociacions de gairebé un any, Govern i sindicats vam arribar a un acord històric per reduir la jornada laboral setmanal a 37,5 hores sense retallada salarial, responent a demandes del segle XXI, en què la conciliació entre la vida laboral i personal i el benestar de les i els treballadors s’han convertit en pilars fonamentals per a societats més justes i equilibrades.
Estar a l’altura: vaga del 1919, reducció de jornada i reforç del teixit empresarial
Malgrat les reticències de certs sectors, la història i l’experiència internacional avalen que una jornada laboral reduïda no només millora la qualitat de vida, sinó que també impulsa la productivitat i l’eficiència. Països com ara França i Dinamarca, amb jornades inferiors a 40 hores setmanals, han combinat la reducció d’hores de feina amb un alt rendiment econòmic. A Espanya, el reforç de la negociació col·lectiva i l’ampliació de drets, lluny de debilitar el creixement, han contribuït a una economia sòlida i resilient, i beneficia treballadors i ocupadors.
Diversos estudis donen suport a l’impacte positiu d’una càrrega horària més baixa. A Navarra, on la jornada laboral mitjana ja és de 37,5 hores i els salaris són superiors a la mitjana nacional, s’observa un creixement econòmic robust, baixes taxes d’atur i una productivitat destacada en comparació amb altres regions europees; desmentint l’argument que una jornada més curta perjudica sectors específics o la competitivitat en general. En paral·lel, nombrosos convenis sectorials a Espanya, com ara el del comerç general, estableixen jornades d’entre 1.775 i 1.800 hores anuals. Un estudi recent de la UGT basat en gairebé 250 convenis provincials (en què més del 31% pacten jornades inferiors a 37,5 hores setmanals) evidencia la viabilitat i els
beneficis d’aquesta mesura.
Dimarts 4 de març, ens concentrem a les històriques instal·lacions de la Canadenca per retre homenatge als que fa més d’un segle van lluitar per la dignitat laboral, i hi farem una crida urgent als partits. L’aprovació al Congrés per reduir la jornada laboral no només honrarà aquell llegat, sinó que establirà les bases per a una societat més equitativa i pròspera. És el moment que els partits demostrin el seu compromís amb el benestar de la ciutadania i donin suport a una iniciativa que beneficiarà milions de treballadors i enfortirà el teixit econòmic de milers d’empreses.