La primera reunió del Gabinet de Donald Trump va començar amb una pregària: “Gràcies, Déu, pel president Trump”. El culte a la personalitat està arribant a extrems ridículs, fins al punt de considerar que és una mena de messies, enviat per la Providència per salvar l’ànima del país, i per extensió tota la humanitat.
Fotogrames de l'últim vídeo de Trump, sobre una futura Gaza
Sorprèn que una sessió de l’equip presidencial s’iniciï amb aquesta divinització del cap. Però caldria recordar que l’ecosistema virtual MAGA va fer fa un any un vídeo titulat God made Trump ( Déu va fer Trump), on establia que el naixement del milionari, el 14 de juny del 1946, havia estat planificat pel Creador, que es va adonar que necessitava un cuidador per al paradís planejat. La veu en off proclamava: “ Déu va dir: necessito algú disposat a llevar-se abans no es faci de dia, arreglar aquest país, treballar de sol a sol, lluitar contra els marxistes, sopar, després anar al despatx oval i quedar-se despert fins passada la mitjanit en reunions de caps d’Estat. Per això Déu va fer Trump”.
La primera reunió de la Casa Blanca es va iniciar agraint a Déu que hagués fet Trump
L’últim vídeo sobre la Gaza de Trump ha estat la darrera invocació al caràcter messiànic del personatge. Més enllà de la idolatria, les referències sexuals, el culte als diners o el mal gust de les imatges, ha estat especialment criticada l’enorme estàtua d’or del president dels Estats Units. L’última provocació de milionari al poder és gairebé una heretgia bíblica. Les referències a les xarxes demostren que l’ensuperbiment de Trump no ha estat ben rebut: “Aquest home es creu Déu”, era un missatge repetit.
Lee tambiénVides rebels
Madeleine Albright, que va ser secretaria d’Estat amb Clinton, va escriure unes memòries a l’equador del primer mandat de Trump. Hi recordava que, quan Franklin Roosevelt va envair Normandia, va pregar a l’ Altíssim que se’ls concedís una pau que fos invulnerable a les confabulacions dels homes indignes. I afegia a continuació: “A Trump, en canvi, se li il·lumina la mirada quan veu algun dirigent envestir l’oposició, saltar-se les limitacions legals, ignorar les crítiques i fer el que li vingui de gust per aconseguir el seu objectiu”. No és el que s’espera dels déus, sinó dels que adoren vedells d’or.