La cinquantena edició dels César, els premis del cinema francès, la gala del qual s'ha celebrat aquest divendres al teatre Olympia de París, han coronat Emilia Pérez, de Jacques Audiard, que ha obtingut set estatuetes, entre elles a la millor pel·lícula i millor realització. Tot i això, el domini d'aquest musical no ha estat absolut, ja que els guardons han estat bastant repartits durant la nit, amb alguns guanyadors inesperats.
Karim Leklou va rebre el guardó a millor actor per la comèdia dramàtica i carregada de sensibilitat, Roman de Jim, imposant-se a Pierre Niney, que partia com a favorit per El comte de Montecristo. Hafsia Herz va ser declarada millor actriu, també per sorpresa pel seu paper el Borgo, en el que interpreta una guardiana de presó.
L'espanyola Elena López Riera es va portar l'estatueta al millor curtmetratge documental per Las nòvies del sud, en el qual diverses dones madures parlen del seu matrimoni i de la seva relació amb la sexualitat, una exploració en l'herència cultural, emocional i política d'un país.
El triomf d'Emilia Pérez es va produir malgrat la polèmica internacional causada pels tuits racistes que van emergir de la seva actriu principal, Karla Sofía Gascón, present a l'Olympia.
El realitzador grecofrancès Costa-Gavras, de 92 anys, va rebre un Cèsar d'honor per la seva carrera
L'homenatge a Costa-Gavras va mostrar, a través de seqüències de les seves memorables pel·lícules, que el cinema pot ser també “una arma de reflexió massiva”, com es va dir quan li van lliurar el Cèsar honorífic per la seva carrera. El realitzador grecofrancès, esplèndid als seus 92 anys, va explicar la invenció dels germans Lumière, que va considerar “el millor regal fet a la humanitat”. Costa-Gavras va agrair a França, el seu país d'adopció, el seu esperit “acollidor, humanista, que rebutja totes les dictadures i tots els odis”.
El Cèsar a la millor producció estrangera va recaure en La zona d'interès, de Jonathan Glazer, per la seva esgarrifosa crònica de la vida quotidiana del comandant del camp d'extermini d'Auschwitz. Com millor documental va ser triat La ferme donis Bertrand, la història d'una granja en Alta Savoya, de Gilles Perret.
Ucraïna i els Estats Units de Trump van ser al·lusions polítiques des de l'inici de la vetllada
Les al·lusions polítiques van ser presents des del principi de la vetllada. El mestre de cerimònies, Jean-Pascal Zadi, va fer broma amb Julia Roberts, guanyadora d'un Cèsar honorífic, i li va oferir, davant la situació “calenta” al seu país, que s'instal·lés a França perquè sempre ha estat “una terra d'acollida per a refugiats”. Catherine Deneuve, en la seva intervenció, va dir que la gala estava dedicada a Ucraïna.
Un moment emotiu i també amb càrrega política va ser el lliurament a Abou Sangaré, immigrant guineà regularitzat, del premi a la millor revelació masculina por L'Histoire de Souleymane, de Boris Lojkine. El film narra en part la mateixa experiència de Sangaré i la de tants centenars de milers de persones, mentre a França bull el debat sobre com afrontar el de flux migratori.
Bangaré va fer un discurs bastant llarg al recollir el guardó, en el que va explicar que giro que va donar la seva destinació al ser escollit per interpretar el paper. “Del 2017 al 2023 no tenia més vida -va dir-. No em considerava com un ésser humà. Vaig travessar la Mediterrània, vaig conèixer la misèria, tot el que és l'ésser humà, tant el bo com el dolent”.
